Vint nanoocurrències sobre CRÍTICA DE LA RAÓ PURA.

Un relat de: Joan Colom
"D'allò bell, d'allò sublim".
A més d'un llibre d'Immanuel Kant, de 1764, és el títol d'un blog d'Helena Bonals, de 2010, de crítica d'art.

El "gir copernicà" gnoseològic.
Kant postulà que no sols la consciencia s'adapta a les coses, sinó que les coses s'adapten a la consciència.

Immanuel Kant (1724-1804).
Fou un filòsof de la Il·lustració, creador del Criticisme i precursor de l'Idealisme Alemany.

Kant i Fichte (1762-1714).
Fichte, deixeble seu, va exacerbar l'idealisme de Kant, fins al punt que aquest ho denuncià en una carta oberta (1799).

Kant i Hegel (1770-1831).
Per a Hegel la raó humana no és única, com postulava Kant, sinó relativa al moment històric i progressiva.

Kant: influències en el segle XX.
En l'ètica d'Habermas, Popper i Lacan, la sociologia de Weber, la psicologia de Piaget i Jung, la lingüística de Chomsky...

Kant, metòdic i rutinari.
Cada dia feia un passeig vespertí i, quan els veïns el veien passar aprofitaven per posar en hora els rellotges.

La Dialèctica Transcendental.
A la tercera part de la "Crítica...", Kant s'ocupa dels límits de la raó i la possibilitat de la Metafísica.

La filosofia de Kant.
A grans trets, podem dir que Kant representa la síntesi del racionalisme de Descartes amb l'empirisme de Hume.

"Les amargues llàgrimes de Petra von Kant".
Obra teatral i pel·lícula (1972) de Rainier Werner Fassbinder, donà a conèixer en Espanya l'actriu Hanna Schygulla.

L'imperatiu categòric.
No sobrepassar una extensió de vint paraules, és l'imperatiu categòric dels NanoReptes?

Què és l'humor?.
A l'obra "Crítica del judici" (1790), Kant desenvolupà una Teoria de l'Humor, concebuda com una Teoria de la Incongruència.

"Saben aquel que diu...".
A més dels tres exemples de la "Crítica del judici", Kant inclogué molts acudits en les seves conferències i escrits.

Segons Kant.
No podem assegurar com són "les coses en si"; només podem saber com són "les coses per a nosaltres".

Sobre allò bell i allò sublim (1).
La nit és sublim, el dia és bell. Allò sublim conmou, allò bell encanta.

Sobre allò bell i allò sublim (2).
En una nit d'estels i lluna, els esperits sensibles a allò sublim són arrossegats a sensacions d'amistat, insignificància i eternitat.

Sobre allò bell i allò sublim (3).
El brillant dia infon una activa diligència i un sentiment d'alegria.

Sobre allò bell i allò sublim (4).
Italians i francesos són els que més sobresurten pel sentiment d'allò bell; alemanys, anglesos i espanyols, pel sentiment d'allò sublim.

Sobre allò bell i allò sublim (5-a).
Heu entès alguna cosa, de les cites precedents, i n'heu tret alguna conclusió? Doncs jo tampoc.

Sobre allò bell i allò sublim (5-b).
A la convocatòria del RepteClàssic DCCXLIII: TERROR CÒSMIC (17/02/2023) vaig descriure l'experiència kantiana d'allò sublim. La d'allò bell és trivial.

Comentaris

  • Cordills![Ofensiu]
    llpages | 22-09-2025

    Penseu, rumieu, reflexioneu, rellegiu i... sempre aprendreu alguna cosa! Agraït!
    PD: crec que ets esclau de les vint nanoocurrències, jo hi posaria nanoocurrències a seques i avall que fa baixada; ho dic perquè, en aquest cas que ens ocupa, n'hi ha força que són ressenyes biogràfiques que sembla que facin més de farciment per arribar a les vint que no pas entrades originals. Com sempre, és una apreciació personal, no en facis gaire cas.