VEURE'NS

Si coneixes prou bé els teus sentiments i has d'actuar d'una determinada manera, endavant. Si no ho tens clar, atura't i reflexiona, no et precipitis, pots penedir-te'n després. Però com que sembla que tens les coses clares, endavant! Ara, jo sempre deixaria la porta oberta, per si de cas. Si ets ferm no has de tenir por. Una abraçada Jaume i gràcies per fer-nos reflexionar.

Aleix

Penso que les coses no són mai inamobibles, tot canvia, canvia la pell, els nostres cabells, el cos... i de la mateixa manera els nostres sentiments que van variant al pas del temps. Costa acostumar-si, però la vida segueix...
Fins aviat!!!

De vegades, les amistats perden el seu sentit. Segurament nosaltres en som els culpables, conscient o inconscientment... la rutina, per exemple, el fet de fer sempre el mateix, és un dels problemes que més destrueixen una amistat. Cada dia ens hem de sorprendre als que tenim al costat.

jo sempre dic, que quan una persona, ja sigui parella, amic o inclòs familia, si no t'aporte res en la teva vida, si no et pot ensenyar algo nou..... per a mi no les vull aquestes persones al costat, a vegades es millor esta sol o sola, que rodejada de gent envejosa, i que a la minima et claven el ganivet per l'esquena......

...tenen un final? N'hi ha que duren tota la vida. N'hi ha d'altres que es dilueixen suaument fin desapareixer i d'altres que potser són les més importants i les que fan més mal, es trenquen per caducitat espontànea. Si és cosa d'amor la cosa encara s'embolica més.
En fi, com sempre dic, tinc molts coneguts, però pocs amics.
Una abraçada.