Veritats a mitja veu

Deixar-se anar, sense recels, sense lligams ... brogit de sentiments i callar aquelles coses per no ferir, per cadenats imposats o propis entrelligant desitjos i ...

M'ha encantat!

Si, és cert! l'autocensura comporta mentir, amagar-se, trair-se a un mateix, en definitiva no acabar d'estimar-se i de retruc no estimar als altres. Però a vegades ho fem per no ferir.... He estat fent un cop d'ull als teus poemes i la veritat és que tots ells denoten haver estat creats per una ment que té la capacitat d'endinsar-se en l'ànima de les coses. Pol

Bruce Springsteen parlant de la cançó Brilliant Disguise (disfressa brillant) comenta que de vegades disutint amb la seva dona si ell diu alguna bestiesa, ella sovint li contesta:

"A que no t'atreveixes a posar això que m'has dit en una de les teves cançons".

Ho explica i alhora reconeix que els artístes projecten en les seves obres un visió determinada d'ells mateixos, la que volen mostrar, mai a real del tot.

L'art és una forma de seducció, i com a tal sempre amaga quelcom.

perquè a vegades la veritat es millor no dir-la del tot doncs fa més mal que bé, a vegades les coses val més dir-les a còmodes terminis, com les hipoteques

gràcies per visitar i comentar. Això del parenostre no ho havia pensat però l'¡he trobat molt encertat "

una salutació ben cordial des de mataró
joan ;-)

Hi ha un escriptor anglès de novel·les i poesia que m'ha agradat sempre, Thomas Hardy, que parla constantment d'aquesta manca de sinceritat alhora de parlar i estimar. Criticava fortament l'època victoriana per manca de sinceritat. El teu poema m'hi ha fet pensar, com sempre que llegeixo alguna cosa teva. Felicitats! I una abraçada.

Aleix