Verbs duals.

Un relat de: Joan Colom
Abans que res, m'agradaria aclarir que la conjugació dels verbs "tenir", "tindre" i els seus derivats, així com la de "venir", "vindre" i els seus derivats, són idèntiques, tret de l'infinitiu. En principi, "tenir", "venir" i derivats són propis del bloc oriental de la llengua (català central, septentrional i balear), mentre que "tindre", "vindre" i derivats, formats per analogia amb les formes del temps futur i condicional, són propis del bloc occidental (català nord-occidental i valencià). Hi ha, però, excepcions: "tenir", "venir" i derivats són parlats en el subdialecte alacantí, i "tindre", "vindre" i derivats ho són en els subdialectes barceloní i tarragoní.

Com que he al·ludit repetidament als derivats de "tenir", "tindre", "venir" i "vindre", aquí teniu els més corrents:

tenir
..... tindre. . . . . venir...... vindre
abstenir.. abstindre . . . advenir.... advindre
atenir.... atindre . . . . avenir..... avindre
captenir.. captindre . . . contravenir contravindre
contenir.. contindre . . . convenir... convindre
detenir... detindre. . . . desavenir.. desavindre
entretenir entretindre . . esdevenir.. esdevindre
mantenir.. mantindre . . . intervenir. intervindre
menystenir menystindre . . prevenir... previndre
obtenir... obtindre. . . . provenir... provindre
retenir... retindre. . . . reconvenir. reconvindre
sostenir.. sostindre . . . sobrevenir. sobrevindre

Fins a 2007, al diccionari normatiu de l'IEC (DIEC) "tenir" i "venir" figuraven com a entrades estàndard, mentre que "tindre" i "vindre" eren presentades com a dialectalismes. El DIEC2 ja ha normalitzat aquestes últimes entrades, si bé apareixen com a sinònimes de les primeres, que són les que detallen els significats. (En el Diccionari Normatiu Valencià de l'AVL, s'inverteixen els termes: les entrades principals són "tindre" i "vindre", mentre "tenir" i "venir" apareixen com a sinònimes. A tots dos diccionaris la dualitat d'entrades es deu precisament a què és l'infinitiu, que varia: si fos un altre temps verbal, només n'hi hauria una, d'entrada, i a la conjugació la segona hi figuraria com una simple variant.)

En alguns blogs encara trobareu puristes recalcitrants, més papistes que el papa, que accepten a contracor les dualitats "tenir" / "tindre" i "venir" / "vindre", però afirmen que les formes espúries "tindre" i "vindre" no es poden aplicar als derivats de "tenir" i "venir".



Comentaris

  • Ai! El vindre i tindre[Ofensiu]
    Prou bé | 01-10-2025

    Gràcies per l'article on m'has fet descobrir , que no ho sabia, que van ser acceptats per IEC.
    Amb total cordialitat