Allò que ja s'albira

Un relat de: sempreningú

Estirats al llit, mirant al sostre,
braç amb braç: de tot en fem llenguatge.
Anem allargant conscients les pauses,
compartint el risc de trencar-les
amb el desig que amaguem a l'altre,
la temptació de fer-ho clar.
Les veritats es fan poderoses
en situacions apunt d'esclatar.
Què fem? Vull que aparegui un final.
Sé que el que estem pensant no ens és nou,
ens pesa tant que ens creiem en vida.
Digues-ho, perquè s'ha creat doncs?
Tu erets el fort abans que jo;
adoro intuir el rerefons.
Deixa-ho anar, si en el fons ja ho sé,
que no pot ser, que hi ha un món
més gran que el nostre i molt més complex
i nosaltres, nosaltres, som part d'ell.
Que la corda s'aniria escurçant
fins ofegar-nos de plany i amor
en una suor que no ens pertany.
Segueix explicant-me, sense moure't,
estirat al llit, mirant al sostre;
fes veure que tot segueix igual.
No apuntis el silenci amb el dit,
que aquestes llàgrimes vergonyoses
vagin caient de diferents formes,
una per cada sospir que m'has donat.
Fes-me sentir que tot el que em dius
només prové de tu i de mi.
La visió ens ha canviat,
en la bellesa trobarem marques.
No retiris, si us plau, el teu braç;
no em treguis el dret d'imaginar-te
entenent el present com a tal,
en un temps que ens deixa sagnar en pau.

Comentaris

  • La lluita entre dos mons[Ofensiu]
    Unaquimera | 15-05-2010 | Valoració: 10

    Arribo fins aquest poema seguint la teva amable invitació, si bé t'he de dir que l'enllaç que vas deixar-me a sota de Dedicatòria no funciona... comprova-ho i veuràs.
    Tot i això, he trobat el poema que em proposaves ( Ah, Pots proposar-me tants com vulguis, jo sempre responc als comentaris rebuts ( a no ser que em despistés molt i molt ) encara que de vegades trigui una mica i accepto les invitacions a noves lectures! ) i aquí estic.

    He de dir-te que m'ha agradat molt aquest poema que deixa entreveure, entre els seus versos, tota una història, tot un univers d'ànsies i de lluita entre mons que giren gairebé a tocar-se...
    El quartet final, especialment, el trobo encisador!

    Ara sóc jo qui s'atreveix a oferir-te un poema: Al menys, aquesta nit!, esperant que t'agradi.

    Encantada d'haver-te descobert, t''envio una abraçada per celebrar-ho,
    Unaquimera

  • La passió ofega[Ofensiu]
    AVERROIS | 13-05-2010 | Valoració: 10

    Paraules no dites, caricies no entregades, petons amagats darrera un "què diran" tants entrebancs per dir "t'estimo" Que més cru que un silenci o potser en un altre moment que més tendre. L'amor és patiment fins que és compartit...llavors és TOT

    Gràcies pels teus comentaris, segueix escrivint, la poesia és el reflexa de l'ànima. Llegir el que un ha escrit, a vegades et fa veure la teva veritat.

    Una abraçada.

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de sempreningú

sempreningú

18 Relats

35 Comentaris

18302 Lectures

Valoració de l'autor: 9.90

Biografia:
"Allò que estimem per damunt de tot d'un home és el que pot escriure's. El que no pot escriure's, mereix ser viscut?"



"Estic sol en aquestes
ombres i sento caure
ones de sang, enmig
d'una alba trista i aspra"

Escolto la secreta..., Bartomeu-Rosselló Pòrcel



"Per tant, l'amor seria això:
una mentida edificada passa a passa,
un foc foquet alimentat
de papers timbrats, beneït
i defensat per parets altes.
Tot el més, es començaria
amb un vers groguenc
d'antologia clàssica"


La mort del poeta, Guillem d'Efak