La por de ser feliç

Un relat de: sempreningú

El meus engranatges han fet clic.
Passo els dies guarnint-me de teles
de colorins i pobres i velles
que he sargit amb presses. Sóc maldestra.
Sense vendre'm porto nous vestits.
Jugo amb vores de distorsions
que tinc d'escenes quotidianes.
Duc un niu de palla en el meu cap
que és l'alberg de les emocions.
Parla'm un xic. Depèn del que em pesi,
et diré si em pots oferir molt.
Només podràs aprendre de mi
si el nostre diàleg és record:
sóc experta en contradiccions
i en les venjances del pensament
per no voler desmitificar
irracionalitats de nen.
Fugiràs agre si no em fas cas,
no són camins les religions.
Mira'm: sóc un collage actualitzat.

M'exciten tots els sense sentit,
l'absurd d'un rumb per cercles tancats.
Ara entens la por de ser feliç?

Comentaris

  • seguim en contacte[Ofensiu]
    joandemataro | 11-05-2010 | Valoració: 9

    com veus jo també et llegeixo....i mica en mica seguiré fent-ho perque crec que s'ha de fer així sense presses per anar assaborint les coses,,donant-nos temps...
    en fi me n'alegro que poguem seguir en contacte

    PD.- no sé si ja l'has llegit però et convido a llegir un meu poema: Disfressat de nuesa

    fins ben aviat
    una abraçada
    joan

l´Autor

Foto de perfil de sempreningú

sempreningú

18 Relats

35 Comentaris

20454 Lectures

Valoració de l'autor: 9.90

Biografia:
"Allò que estimem per damunt de tot d'un home és el que pot escriure's. El que no pot escriure's, mereix ser viscut?"



"Estic sol en aquestes
ombres i sento caure
ones de sang, enmig
d'una alba trista i aspra"

Escolto la secreta..., Bartomeu-Rosselló Pòrcel



"Per tant, l'amor seria això:
una mentida edificada passa a passa,
un foc foquet alimentat
de papers timbrats, beneït
i defensat per parets altes.
Tot el més, es començaria
amb un vers groguenc
d'antologia clàssica"


La mort del poeta, Guillem d'Efak