Eclipsi

Un relat de: sempreningú

Però a les nits, quan jo ja sóc al llit
arraulida pels colors enfosquits;
l'anestèsia se'n va amunt amunt,
i en un no-res ja he entès que ets lluny.
Llavors noto com cauen les llàgrimes,
petites, punyeteres; de ràbia
al pensar que no te les mereixes,
quan les crides donant-los l'esquena.
Però et recordo i ja somric
amb les expressions dels teus llavis,
el bescanvi d'ironies ràpid,
sense importar-me com m'esdevinc;
saltant pels extrems del remolí.

Comentaris

  • montserrat tafalla rigol | 27-05-2010 | Valoració: 10

    a mi no m'agrada la poesia, em refereixo a la poesia escrita. El poemes que estàn fets de paraules o frases boniques em deixen freda.
    Quan llegeixo, si m'agrada sempre és pel contingut, pel significat no pas per la forma del poema.

    Tinc la impresió de que em perdo alguna cosa, és una mancança meva i no crec que canviï mai.

    O sia que no puc dir-te: "oh! quin poema més bonic".
    Només puc dir que m'agrada el que diu.

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de sempreningú

sempreningú

18 Relats

35 Comentaris

18308 Lectures

Valoració de l'autor: 9.90

Biografia:
"Allò que estimem per damunt de tot d'un home és el que pot escriure's. El que no pot escriure's, mereix ser viscut?"



"Estic sol en aquestes
ombres i sento caure
ones de sang, enmig
d'una alba trista i aspra"

Escolto la secreta..., Bartomeu-Rosselló Pòrcel



"Per tant, l'amor seria això:
una mentida edificada passa a passa,
un foc foquet alimentat
de papers timbrats, beneït
i defensat per parets altes.
Tot el més, es començaria
amb un vers groguenc
d'antologia clàssica"


La mort del poeta, Guillem d'Efak