Sense dir res

Un relat de: sempreningú

Desitjo que et recordis d'aquests temps,
vull que duguis amb tu les fotografies
que bé sé que em prens,
quan deixo anar un riure
del qual et reconec el mèrit real.
I quan surtis del bar avinguda avall,
pensis en les comes, espais buits i gests
que decoraven amb llumetes l'ambient
que ens seduïa,
restant maons de talc.
Allà trobaràs noves pistes pel llibre
que escric paral·lel. De cada cosa que fas,
fibra sensible en trec.
Tu ets cada vers.
Prego a la vida, sincer, que a l'endemà
faci el que ha fet fins ara:
provar com som de forts
en exprimir-nos sense dir res.


Comentaris

  • aquests d'aqui[Ofensiu]
    Thyst | 26-05-2010 | Valoració: 10

    és inspirador

    un peto nina!

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de sempreningú

sempreningú

18 Relats

35 Comentaris

18308 Lectures

Valoració de l'autor: 9.90

Biografia:
"Allò que estimem per damunt de tot d'un home és el que pot escriure's. El que no pot escriure's, mereix ser viscut?"



"Estic sol en aquestes
ombres i sento caure
ones de sang, enmig
d'una alba trista i aspra"

Escolto la secreta..., Bartomeu-Rosselló Pòrcel



"Per tant, l'amor seria això:
una mentida edificada passa a passa,
un foc foquet alimentat
de papers timbrats, beneït
i defensat per parets altes.
Tot el més, es començaria
amb un vers groguenc
d'antologia clàssica"


La mort del poeta, Guillem d'Efak