Sense dir res

Desitjo que et recordis d'aquests temps,
vull que duguis amb tu les fotografies
que bé sé que em prens,
quan deixo anar un riure
del qual et reconec el mèrit real.
I quan surtis del bar avinguda avall,
pensis en les comes, espais buits i gests
que decoraven amb llumetes l'ambient
que ens seduïa,
restant maons de talc.
Allà trobaràs noves pistes pel llibre
que escric paral·lel. De cada cosa que fas,
fibra sensible en trec.
Tu ets cada vers.
Prego a la vida, sincer, que a l'endemà
faci el que ha fet fins ara:
provar com som de forts
en exprimir-nos sense dir res.