En un món paral·lel

Un relat de: sempreningú

Alçàvem una mà sense saber
quelcom d'aquell entorn, de perquè fèiem
el que fèiem i perquè ho fèiem lent.
Però ja cap por, de sobte érem valents
conduint inexperts la nostra entrega
allà on sentíem més forts els batecs.
I els dits coincidien. Relliscaven sols
i àgils pels buits de les mans. I els omplien.
I es fonien entre ells, en la fredor,
sota la humitat sòlida d'un lloc
a vessar de boira. Lluny de les tempestes.
I la sensació d'estar coberts pel glaç
era bella, espectacularment bella,
com una peça de piano fràgil
que algú tocava en el moment exacte.
Un àngel que des de dalt ens somreia
perquè ningú es creuria que els dos érem
el sentit del camí que arrossegàvem.
I la claror es despertava, sàvia
i certa. Trobava que ens mereixíem
veure'ns brillar les cares. Les ninetes.
I s'apropava amb delicadesa,
allargava la imatge. I poc a poc
ens demostrava que sí érem còmplices
en uns camps d'infinit blanc, plens d'un aire
que ensucrava el dol. Còmplices en l'amor.
Llavors sabíem que no podíem ser altres.
I ens dèiem adéu abans de submergir-nos
gradualment en la fondària del món.

Allà, en el somni, érem tan perfectes.

Comentaris

  • on tot hi fa el seu lloc[Ofensiu]
    Marc Freixas | 07-11-2010 | Valoració: 10

    ... i en aquest mon paral·lel
    hi ha qui executa creacions inacabables de bellesa,
    que fa de la paraula poesia i nostalgia entenedora,
    que regala tendresa pels sentits...

    i l'amor pels ulls
    es fa evident
    perque et llegim embadalits,
    on tot hi fa el seu lloc


    -----------------------------


    enhorabona

    els teus poemes em tenen corpres... son d'una qualitat humana i literaria magnifica... nomes volia que sabessis que porto mig mati rellegint-los tots, un per un, i clar, al final he tingut la necessitat de fer-te un comentari


    no se si has tingut l'oportunitat de publicar algun poemari, pero si es aixi fes-m'ho saber, que jo estaria encantat de tenir els teus poemes passejant per casa meva


    una abraçada ben literaria,
    i no deixis mai aquest teu llarg cami d'escriure

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de sempreningú

sempreningú

18 Relats

35 Comentaris

18302 Lectures

Valoració de l'autor: 9.90

Biografia:
"Allò que estimem per damunt de tot d'un home és el que pot escriure's. El que no pot escriure's, mereix ser viscut?"



"Estic sol en aquestes
ombres i sento caure
ones de sang, enmig
d'una alba trista i aspra"

Escolto la secreta..., Bartomeu-Rosselló Pòrcel



"Per tant, l'amor seria això:
una mentida edificada passa a passa,
un foc foquet alimentat
de papers timbrats, beneït
i defensat per parets altes.
Tot el més, es començaria
amb un vers groguenc
d'antologia clàssica"


La mort del poeta, Guillem d'Efak