Warning: Invalid argument supplied for foreach() in /var/www/relats/models/categories.php on line 70
Relat "Si sabessis..."

Si sabessis...

Un relat de: sempreningú

Submergeix-te, sigues com la resta!
D'ençà sé de la teva existència,
només física i presencial,
s'ha comprimit la meva tristesa.
Li has tret els drets, l'has fet tan petita
que se sent egoista d'expressar-se,
de necessitar abocar les queixes
de com és d'injusta, aquesta vida
en què cap silenci puc retreure't
ni odiar-te perquè et miro calculant
el sentiment que mou el pas que fas,
que em retrata.
No trobo raó
de perquè dins el paper que sóc
bocins de pensaments s'entrellacen
fins fer-me plantejar si sóc boja.
En un voltant sense escapatòria
somnio el meu capritx infantil:
aixecar-me amb el rostre malaltís,
fruit del desesper pel meu delit.
Mostrar-te que em crec morint per dintre,
que no hi ha res que pugui arribar-me,
que sigui el impuls que em faci escriure,
si no és mesclar les nostres fondàries.
M'irromperies, assegurant-te
de que quan tornessis a tancar-te
vençut per qualsevol circumstància,
tingués per paisatge el teu fantasma,
un record que ni amb tot l'esforç del món
hi trobaria motiu de venjança.
M'omplo de l'enveja cap als febles,
del desig de tenir la pell freda,
glaçada, igual que la d'un mort.
I així et delataries, absort
dins la meva mirada buida:
el primer que reconeixeries
com a pertanyent del teu llenguatge.
Amb el to de no importar-te gaire
notaria com et reprimeixes
quan em preguntessis que què em passa.
Llavors tu ja sabries qui sóc
i jo et lligaria al meu costat
traslladant versos al món terrenal.

Comentaris

  • Dec ser molt estulta[Ofensiu]

    ho sento, per més que m'esforço no ho "agafo". Jo voldria llegir els poemes i dir-te el mateix que et diuen els altres lectors, que de segur que hi entenen més que jo.

    Mentiria, si digués que m'ha agradat. Per que m'agradi un poema, primer l'he d'entendre. Em superes, em superes i em fas sentir prosaica. No és culpa teva, naturalment. És una mancança meva.

    M'odiaràs molt? oi que no?.

    No deixis d'escriure, No has de deixar d'escriure pel mateix motiu que no s'ha de deixar de cultivar maduixes pel fet que hi hagi qui no sap valorar el seu exquisit sabor.

  • bon poema i ben expressats[Ofensiu]
    joandemataro | 12-01-2011 | Valoració: 10

    els sentiments i les sensacions, et felicito i t'agraeixo el teu contacte
    una abraçadota mataronina
    joan

  • molt ben aconseguit[Ofensiu]
    Marc Freixas | 22-10-2010 | Valoració: 10

    deixant de banda el contingut del propi poema, que ja de per si es prou interessant, haig de fer-te saber que m'agrada molt la teva manera de dir les coses en cada vers que composes... els teus poemes son font d'inspiracio per a qualsevol que et llegeixi

    ara feia temps que no et llegia degut a l'estres que em provoca la feina, pero sempre que pugui vindre a veure't en aquest espai per tornar a llegir-te milers de vegades...

    felicitats pel poema i pel teu talent


    una abraçada ben literaria

  • Crec que...[Ofensiu]
    AVERROIS | 17-09-2010 | Valoració: 10

    ...la vida és un recull de sentiments que ens porten a estimar, odiar, envejar... cada segon té l'immensitat d'una vida, i nosaltres pobres il·lusos els deixem passar com el que deixa escapar les gotes d'aigua entre els dits. Ja sé que és fàcil dir-ho i que és molt difícil fer-ho, però a vegades el passat ens pesa tan que no ens deixa viure el present. S'ha de viure cada segon.
    Em sap greu no haver-te contestat quan em vas comentar una de les meves poesies, però he estat en un lapsus de perdua de "muses" i fins avui no havia entrat.
    Felicitats per les teves poesies.

    Una abraçada.

Valoració mitja: 10

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de sempreningú

sempreningú

18 Relats

35 Comentaris

18302 Lectures

Valoració de l'autor: 9.90

Biografia:
"Allò que estimem per damunt de tot d'un home és el que pot escriure's. El que no pot escriure's, mereix ser viscut?"



"Estic sol en aquestes
ombres i sento caure
ones de sang, enmig
d'una alba trista i aspra"

Escolto la secreta..., Bartomeu-Rosselló Pòrcel



"Per tant, l'amor seria això:
una mentida edificada passa a passa,
un foc foquet alimentat
de papers timbrats, beneït
i defensat per parets altes.
Tot el més, es començaria
amb un vers groguenc
d'antologia clàssica"


La mort del poeta, Guillem d'Efak