Sota les atentes places de Gràcia

Un relat de: sempreningú

Deixa de tapar forats. Bé saps
que és l'hora de que la nit glaçada
aturi els meus pensaments malalts.
Tornem una estona al jardí d'infants,
a ser dos nens dient bajanades
que no fan de teló de cap veritat.
Mentre, els fanals a l'altra banda
denuncien noves passejades.
De seguida ho advertim: les passes
no tenen el silenci que tan
gaudim exclusivament nosaltres.
Jugant a estàtues mai ens va caldre
refer-nos amb continus viatges:
respirem la inaccessibilitat
del llenguatge dels més purs amants.
Com són de fràgils, les nostres ànimes
sota les nits, no sempre estrellades,
a les atentes places de Gràcia.

Comentaris

  • et segueixo llegint[Ofensiu]
    joandemataro | 20-05-2010 | Valoració: 10

    gràcies a tu tambépels teus versos...aquests desprenen moments d'intimitat, romanticisme, innocència... molt bonics
    fins aviat
    joan

  • poema que fa passejar els seus versos[Ofensiu]
    Marc Freixas | 15-05-2010 | Valoració: 10

    i passegen
    per les places de gràcia,
    i s'allunyen
    de foscors indeterminades...

    just
    quan els amants
    amarats de tan d'amor
    porten els millors versos
    a perseguir la vida pels seus carrers


    poema
    que fa passejar els seus versos
    sota les atentes places de gràcia


    -----------------------------------------


    enhorabona


    un poema ple de bellesa


    una abraçada ben literària

l´Autor

Foto de perfil de sempreningú

sempreningú

18 Relats

35 Comentaris

20431 Lectures

Valoració de l'autor: 9.90

Biografia:
"Allò que estimem per damunt de tot d'un home és el que pot escriure's. El que no pot escriure's, mereix ser viscut?"



"Estic sol en aquestes
ombres i sento caure
ones de sang, enmig
d'una alba trista i aspra"

Escolto la secreta..., Bartomeu-Rosselló Pòrcel



"Per tant, l'amor seria això:
una mentida edificada passa a passa,
un foc foquet alimentat
de papers timbrats, beneït
i defensat per parets altes.
Tot el més, es començaria
amb un vers groguenc
d'antologia clàssica"


La mort del poeta, Guillem d'Efak