Ametllers

Vull fer immortal aquesta flor.

Els seus pètals són d'un rosa clar
tan delicat com el que per bandes
oposades sostenim deixant
córrer impacients les paraules.
És un vincle indefinible. Cada
respir, és, alhora, verí i màgia.

- T'has fixat que maca és? Té, per tu.
Les ganes de viure són senzilles.
Llavors crec palpar la solitud,
que és de camí i arribarà d'aquí
poc, quan haguem trepitjat el punt
més àlgid de les coses petites;
la buidor es vessarà en la forma
de l'entorn, que em mira de reüll
i el concentraré quan premi amb força
el tacte de les teves virtuts.

Saps que jo una flor no puc guardar-la
en cap lloc que no sigui entre els llibres.
La seva branca regalimada
marcarà tota pàgina rica
de mots amb que et recobriré en dies
qualssevol. I, així, mica en mica,
fer des de l'ombra d'uns ulls que em criden,
una nova estació marcada
per la fluïdesa d'una línea
que se'ns emporta en temps d'ametllers.