Ametllers

Un relat de: sempreningú

Vull fer immortal aquesta flor.

Els seus pètals són d'un rosa clar
tan delicat com el que per bandes
oposades sostenim deixant
córrer impacients les paraules.
És un vincle indefinible. Cada
respir, és, alhora, verí i màgia.

- T'has fixat que maca és? Té, per tu.
Les ganes de viure són senzilles.
Llavors crec palpar la solitud,
que és de camí i arribarà d'aquí
poc, quan haguem trepitjat el punt
més àlgid de les coses petites;
la buidor es vessarà en la forma
de l'entorn, que em mira de reüll
i el concentraré quan premi amb força
el tacte de les teves virtuts.

Saps que jo una flor no puc guardar-la
en cap lloc que no sigui entre els llibres.
La seva branca regalimada
marcarà tota pàgina rica
de mots amb que et recobriré en dies
qualssevol. I, així, mica en mica,
fer des de l'ombra d'uns ulls que em criden,
una nova estació marcada
per la fluïdesa d'una línea
que se'ns emporta en temps d'ametllers.



Comentaris

  • molt bonic[Ofensiu]
    joandemataro | 16-05-2010 | Valoració: 10

    m'ha agradat el poema per la dolçor que desprèn i el vocabulari...ben treballat
    et felicito
    una abraçada, des de la nit que avui també
    vetllo
    fins aviat
    joan

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de sempreningú

sempreningú

18 Relats

35 Comentaris

18308 Lectures

Valoració de l'autor: 9.90

Biografia:
"Allò que estimem per damunt de tot d'un home és el que pot escriure's. El que no pot escriure's, mereix ser viscut?"



"Estic sol en aquestes
ombres i sento caure
ones de sang, enmig
d'una alba trista i aspra"

Escolto la secreta..., Bartomeu-Rosselló Pòrcel



"Per tant, l'amor seria això:
una mentida edificada passa a passa,
un foc foquet alimentat
de papers timbrats, beneït
i defensat per parets altes.
Tot el més, es començaria
amb un vers groguenc
d'antologia clàssica"


La mort del poeta, Guillem d'Efak