Escultura de ferro

Un relat de: sempreningú

Ens cal el pacte de les bandes sòlides
perquè no ens mati la misericòrdia.

Et segueixo des de l'altra vorera,
m'entretens quan no he d'anar a la feina.
L'escultura de color aigües verdes
i fecals s'esculpeix a sí mateixa.
Has pres la mania de l'arquitecte:
enrunar orígens amb exteriors.
Amb una postura sòlida i freda,
amagues la mirada entre genolls.
Quan poc m'importa, m'assec en el banc,
i somnio instants en que la ciutat
dorm i fas caure la closca de pedra
als meus peus. I les inundacions
m'amaren d'ambició d'esbrinar
que guardes sota el vestit valedor.

Atès que no puc fer-te canviar,
m'esclavitzo en la fascinació.

Comentaris

  • poc a poc[Ofensiu]
    panxample | 21-05-2010 | Valoració: 10

    vaig descobrint els relataries i el seus relats, s'hem fa difícil, comentar tot el que llegeixo, és evident que tot te el seu interès, per insignificant que aparentment sembli. De la teva Escultura hem quedo la fascinació.
    T'invito a escultura líquida
    avant

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de sempreningú

sempreningú

18 Relats

35 Comentaris

18308 Lectures

Valoració de l'autor: 9.90

Biografia:
"Allò que estimem per damunt de tot d'un home és el que pot escriure's. El que no pot escriure's, mereix ser viscut?"



"Estic sol en aquestes
ombres i sento caure
ones de sang, enmig
d'una alba trista i aspra"

Escolto la secreta..., Bartomeu-Rosselló Pòrcel



"Per tant, l'amor seria això:
una mentida edificada passa a passa,
un foc foquet alimentat
de papers timbrats, beneït
i defensat per parets altes.
Tot el més, es començaria
amb un vers groguenc
d'antologia clàssica"


La mort del poeta, Guillem d'Efak