D'aquí un temps

Un relat de: sempreningú

D'aquí un temps, cap dels dos no hi serem.
Poca cosa quedarà prop nostre,
res d'allò que dóna empenta al temps.
Som la quimera d'un entorn pobre.

Els poemes que seguirem fent
deixaran de tindre aquesta forma.
Cada vers serà substituït
per unes fantasies distintes,
pels fruits d'una altra casualitat.
Les síl·labes no ressonaran,
tampoc esquerdaran les parets
còmplices de falsa soledat.
Incitarem la crisi adolescent,
alçarem la veu en paraules clau,
les que criden des d'un roig de palau
"parlant amb sonets / podem ser amants".
Recitarem com fèiem abans:
imaginant aquell xiuxiueig
jugar a no fondre's en l'orella.
Ens farem servents de la negror,
la mateixa que ens va dur a coneixe'ns.
Eixa vida seguirà al seu lloc
i en endinsar-nos, trobarem en ella,
una buidor que ens costarà de creure.
Descobrirem que només compartim
un punt. Un de sol, però emmurallat:
la màgia que tenim als dits.

D'aquí un temps, però, serem noves persones.

Comentaris

  • Perdurable[Ofensiu]
    Marc Freixas | 30-12-2010

    Ja et dic jo
    que tot el que escrius
    d'aqui un temps ja sera perdurable.
    Es ben curiosa aquesta força que tenen els teus poemes...
    se'm claven per dins
    i no hi ha res a fer al respecte.
    Aguanto el tipus
    perque observo embadalit i bocabadat,
    que ve a ser mes o menys el mateix,
    com em purifica l'anima cadascuna de les teves paraules... gracies!!

    Una abraçada ben literaria.

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de sempreningú

sempreningú

18 Relats

35 Comentaris

18308 Lectures

Valoració de l'autor: 9.90

Biografia:
"Allò que estimem per damunt de tot d'un home és el que pot escriure's. El que no pot escriure's, mereix ser viscut?"



"Estic sol en aquestes
ombres i sento caure
ones de sang, enmig
d'una alba trista i aspra"

Escolto la secreta..., Bartomeu-Rosselló Pòrcel



"Per tant, l'amor seria això:
una mentida edificada passa a passa,
un foc foquet alimentat
de papers timbrats, beneït
i defensat per parets altes.
Tot el més, es començaria
amb un vers groguenc
d'antologia clàssica"


La mort del poeta, Guillem d'Efak