Ves-te'n

Un relat de: sempreningú

Ja presencio, tal com preveia,
la maqueta amb quimeres perfectes
desmuntar-se en ajustar distàncies.
Els llistons han lliscat daltabaix
fins arraulir-se en el terrabastall.
No distingeixo parts, són de fàbrica.

Era una gleva d'herba natural
a la que no guardem cap lligam,
no tenim llar fruit de cap herència;
l'únic contrapès per ser com som:
resultats de les exclusions
per part de pallassos de voreres
que cusen les ment amb cremalleres.
Comprovem el seny per la unió
de bombolles que entre càlids rostres
busquen les altres i no tant soles
s'enganxen fluïdes i lliures i
adopten postura defensiva.

Millor que mai més em diguis res.

Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer

l´Autor

Foto de perfil de sempreningú

sempreningú

18 Relats

35 Comentaris

20475 Lectures

Valoració de l'autor: 9.90

Biografia:
"Allò que estimem per damunt de tot d'un home és el que pot escriure's. El que no pot escriure's, mereix ser viscut?"



"Estic sol en aquestes
ombres i sento caure
ones de sang, enmig
d'una alba trista i aspra"

Escolto la secreta..., Bartomeu-Rosselló Pòrcel



"Per tant, l'amor seria això:
una mentida edificada passa a passa,
un foc foquet alimentat
de papers timbrats, beneït
i defensat per parets altes.
Tot el més, es començaria
amb un vers groguenc
d'antologia clàssica"


La mort del poeta, Guillem d'Efak