VEEMER

Quina gràcia llegir altre cop aquest magnific relat teu. I també el comentari que et vaig deixar on et criticava la foto. Segueixo pensant, com et vaig dir que fas cara de pocs amics... I em sap greu, perquè per les coses que escrius crec que hauries de fer-te la foto risent i amb un "fondo" camperol com aquest que tan magistralment descrius. Llavors, potser si que semblaries la Mona Lisa.. La meva foto d'identificació, com saps, és un dandi cubà, guapot i molt sensual: quina mirada més penetrant, i quins llavis més sensuals, no creus? Abans havia tingut una foto-autoretrat amb el cul l'aire i els tors girat amb molt d'art. Era una imatge molt sexi, segons m'havien dit! Però al final vaig pensar que distreia massa la lectura dels meus poemes. A R.C veus fotos de perfil de tots els colors... Alguns hi queden ben retratats! Una que surt amb el micro a la mà: Hola! sóc recitadora de poesia... un altre tan acostat a la càmera i vist de terra, fa por i tot... l'altre que sembla que s'hagi barallat amb la veïna i un altre "campechano" i amb cara de mossèn.. . Ah! i jo al començament, us recordeu, si! abans de sortit de l'armari poètic... apareixia jo amb una aixada a les mans i un barret de palla, com a representant de la pagesia. I ara dic jo, si aquella que fa relats tant pornogràfics i que ara no recordo el seu nom, com hauria de fer-se la foto? amb un nap a la mà? Bé, ja n'hi a prou de fer el mec ! Salut i BON NADAL Montserrat.

Una certa decepció, però molt bé relatada. M'ha agradat molt per la situació en què tu veus a la Mona Lisa. Realment molt bon relat, amb molta dedicació, a un gran pintor.
Una abraçada...
Perla de Vellut

Precisament avui he anat a veure una exposició, a banda de la molt recomanable sobre art egipci, sobre el robatori de la Gioconda i la repercussió que va tenir en el món de l'art. I pel que fa a la teva foto de perfil. Celebro que la meva agosarada opinió no t'hagi fet enfadar, doncs ja se sap que les dones en això sou molt susceptibles.... Això vol dir que ets una persona que tens sentit de l'humor. Dius que no sap com fer-ho per a sortir més presentable o agradable a l'ull de la gent. Doncs, sàpigues que jo sóc molt bo en fer fotos. Faig sortit la gent fantàstica! això em diuen... Només m'has de demanar-m'ho i et retrato amb ànima i tot... Ara no agafis manies... La majoria dels que hi posen una foto personal, en alguna cosa o altra no rutlla...

A mi també m ´agrada Veemer i en Leonardo i molts més. Un relat fresc

Diu en Jordi Bilbeny, el nostre controvertit historiador de l'institut Nova Història, que en Leonardo da Vinci era d'ascendència catalana i que la misteriosa dona que va pintar, coneguda arreu del món, per la Mona Lina o la Gioconda, no és altra que la catalana Isabel d'Aragó, duquessa de Milà, filla del Rei de Nàpols. Aquestes afirmacions es basen en que dins el retrat hom hi pot entreveure unes muntanyes serrades com les de Montserrat i un rierol que no és altre, que el flum Llobregat al seu pas per sota del pont de Castellvell. Sigui ver o no, jo afegiria que la Gioconda fa cara de catalana, sobretot en la manera de somriure.... Bé, però no vull parlar ací de la catalanitat d'aquesta dama, sinó del que m'ha semblat el relat Veemer de na Montserrat Vilaró. Començaré dient-te que si no fos per la foto i el seu nom i cognoms que dona auditoria al seu relat, hauria pensar que no l'havies escrit ella. Perquè no solament, no ha comés errors de caire lingüístic, com li passa, amb les presses, tot sovint. Sinó que en aquest relat veig que palesa una maduresa, una seguretat i sobretot una elegància en la seva prosa literària que m'ha deixat amb la boca oberta . Jo crec que si no fa, com els crancs, un pas enrere. D'ara en avant no només gaudire'm, com ens té acostumats, de les seves amenes històries a la vora del foc, sinó que també 4ens delectarem amb el seu nou estil d'escriure. Enhorabona! A poc a poc i bona lletra...