Va sortir a buscar-se

Un relat de: ITACA

Ella va despertar amb un somriure
El día no s'emblava especial.
Es va donar conta de que ell que no hi era
Altre cop sortiria al carrer a repassar
Totes les mirades,
Amb alguna caracteristica dolça
Semblada a la del que
Just uns minuts abans havia descobert
Com combatre els dies mel·lancolics.
Una veu li deia que no s'amuïnes
I ella amb força
Provocada per el seu cor fort
Va aixecar-se
I va sortir al carrer com cada día
A buscar la seva mirada,
A buscar-se a ella mateixa.

Comentaris

  • Anar a buscar-se ...[Ofensiu]
    OhCapità | 10-05-2005

    però, ... trobar-se? Una mirada tendre, dolça, suau, mmm, o un somriure, a mi això ja em val per poder tornar, per intentar retrobar el rumb, mmm,. ..

    M'ha agradat força però hauries de vigilar algunes faltes, mmm,

l´Autor

Foto de perfil de ITACA

ITACA

122 Relats

334 Comentaris

142000 Lectures

Valoració de l'autor: 9.65

Biografia:


Itaca, petita Itaca

que lliures els camins

amb la sensibilitat

a frec de pell.

Que et corprenen instants

i et solquen la teva ànima

ja que ets tota emoció

i la teva veu clama

ajut per a comprendre

el patiment i el dolor

que et deixen amb la solitud

en el camí.

Aprendràs a viure

i et desitjo des del blau

que aquesta sensibilitat

que portes amarada al cor

no la perdis per res

durant la teva caminada.

Que no et posis cuirasses

que acceptis el patiment

com a llisó

sense repartir cap culpa

i esbrinar des de tu

a on t'equivocares.

Un dia potser ens separarem

del lloc on ara

tenim espai comú:

Et quedarà el poema

que et guarirà els instants

on no comprenguis res,

et portarà al moment

i et recordarà fidelment

quan d'aquell en sortires.

Això és el que he pretès

transformar els mots

en un record

perquè els dies de maror

i de temporal

trobis recer a una illa

que has assumit de nom.

(Josep Bonnín segura) gràcies.