Cercador
VA SER UN PARLAR
Un relat de: Bernat Lavall- Compartir:
Ja fa uns anys. Era una nit d’estiu, calorosa... xafogosa, més aviat. Havíem sopat mirant la tele, com sempre. Hi feien trossos de pel·lícula entremig dels anuncis comercials.
Vaig dir-li a la Carme: Preparo uns gintònics i anem a la terrassa? Apaguem la tele i xerrem una estona a la fresca natural. Total no acabem de veure qui pot ser l’assassí, ni tampoc aclarim quin pot ser el millor suavitzant pels llençols...
La Carme va fer una rialla i va acceptar l'oferta. Ella sempre insisteix a sopar a la terrassa, justament.
Tot xerrant, vam recordar quan de més joves, amb la canalla petita, havíem anat a una platja amagada on es feia nudisme. No estava permès, però se n’hi feia. Quan els fills ja s’espavilaven sols, vam continuar anant-hi i amb els anys, quan ja es va permetre hi anava més gent. Ara ja hi ha guinguetes i fins i tot, algun restaurant a prop.
Hi havíem vist allí, cap a la fosca, alguna parella “mimosa” en acció i “tafaners” observant-ho. Nosaltres dos també hi havíem fet alguna “jugada” sota mirades lascives i també ens havien fet alguna proposta per participar-hi.
Vaig suggerir de retornar a fer alguna coseta, la Carme va assentir. Sempre hem sigut creatius en el sexe nosaltres dos, però potser podríem tenir experiències gratificants. Ara ja som molt grans i no tenim massa obligacions..., ni massa manies.
Vam parlar de fantasies en situacions morboses, amb parelles llicencioses, de relacionar-nos amb altres persones, dels clubs de parelles, de xarxes socials per contactar... Dèiem d’anar-hi pensant i buscant les oportunitats que sorgissin, partint de la base d’estar-hi junts, com en tot.
Ens en vam anar a dormir, però una vegada al llit, gràcies a la conversa i a què les imaginacions de tots dos s’havien engegat, allò de dormir es va endarrerir una mica.
Poc temps després, vam començar a introduir-nos-hi de mica en mica, de situació en situació i de sorpresa en sorpresa, amb experiències, de vegades més reeixides i d’altres no tant.
L’Enric i la Carme m’han fet explicar-vos-ho, per si algú de vosaltres vol saber el com i el perquè de tot plegat, que ara per boca meva o més aviat, per teclat meu us vaig relatant.
Vaig dir-li a la Carme: Preparo uns gintònics i anem a la terrassa? Apaguem la tele i xerrem una estona a la fresca natural. Total no acabem de veure qui pot ser l’assassí, ni tampoc aclarim quin pot ser el millor suavitzant pels llençols...
La Carme va fer una rialla i va acceptar l'oferta. Ella sempre insisteix a sopar a la terrassa, justament.
Tot xerrant, vam recordar quan de més joves, amb la canalla petita, havíem anat a una platja amagada on es feia nudisme. No estava permès, però se n’hi feia. Quan els fills ja s’espavilaven sols, vam continuar anant-hi i amb els anys, quan ja es va permetre hi anava més gent. Ara ja hi ha guinguetes i fins i tot, algun restaurant a prop.
Hi havíem vist allí, cap a la fosca, alguna parella “mimosa” en acció i “tafaners” observant-ho. Nosaltres dos també hi havíem fet alguna “jugada” sota mirades lascives i també ens havien fet alguna proposta per participar-hi.
Vaig suggerir de retornar a fer alguna coseta, la Carme va assentir. Sempre hem sigut creatius en el sexe nosaltres dos, però potser podríem tenir experiències gratificants. Ara ja som molt grans i no tenim massa obligacions..., ni massa manies.
Vam parlar de fantasies en situacions morboses, amb parelles llicencioses, de relacionar-nos amb altres persones, dels clubs de parelles, de xarxes socials per contactar... Dèiem d’anar-hi pensant i buscant les oportunitats que sorgissin, partint de la base d’estar-hi junts, com en tot.
Ens en vam anar a dormir, però una vegada al llit, gràcies a la conversa i a què les imaginacions de tots dos s’havien engegat, allò de dormir es va endarrerir una mica.
Poc temps després, vam començar a introduir-nos-hi de mica en mica, de situació en situació i de sorpresa en sorpresa, amb experiències, de vegades més reeixides i d’altres no tant.
L’Enric i la Carme m’han fet explicar-vos-ho, per si algú de vosaltres vol saber el com i el perquè de tot plegat, que ara per boca meva o més aviat, per teclat meu us vaig relatant.