Va caure a terra

Una bona sorpresa. Gràcies pel teu comentari.
Joan

Hui he optat per llegir-te el teu primer relat, Joan G. Pons.
És un relat molt entretingut i molt amè, en el qual has tingut l'opció per fer ejercici de gimnàtica per a passar el temps del diumenge, el dilluns i el dimarts, per culpa de que se t'havia caure el comandament a terra. M'ha fet riure's un tant.
Jo veig la televisió algunes voltes, però hui he estat fent algunes voltes fent bicicleta en la carretera adjacent que hi ha al voltant del poble i així m'entone.
Gràcies per ser com ets.
Salutacions i a reveure.
PERLA DE VELLUT

sobre un tema molt real i quotidià treus una de les teves lliçons, amb optimisme com sempre
gràcies pel teu contacte de nou
una abraçadota una mica gelada des del maresme
joan

I és que per a molts, la TV s'ha convertit en un aparell indissociable del lleure i l'entreteniment. Hi ha qui li atribueix el valor d' "invent més important del segle XX". No sé, no sé, no acabo de veure-ho clar. Però el teu diàleg recorda a moltes situacions còmiques viscudes molt probablement per molts de nosaltres quan se'ns ha espatllat el maleït "comandament a distància", un aparell tant inútil i sofisticat... com superflu!

M'agrada retrocedir en el temps i veure "com va començar tot", és per això que he fet forces comentaris a primers relats dels meus autors favorits. Per aquest motiu m'aproximo al teu relat per deixar-hi petjada.

Em poses gairebé en un compromís cada vegada que dissemino un relat meu, perquè, sense dubtar-ho entres, em deixes un 10 i un breu comentari. Ets el què no hi ha, Joan!

Al mateix temps, dir-te que comparteixo moltes de les teves visions, petits relats i diàlegs que he llegit de tu. Tenim un fil conductor que ens uneix a parlar i discórrer sobre diversos temes, ja sigui poèticament, com ho faig jo habitualment o en petits diàlegs o assajos com ho fas tu.

I dit això, podria haver-te enviat un correu-e, també, però no sé si és per mandra o què, t'ho deixo aquí com a comentari.

I si mai et molesto amb els meus relats disseminats o altre mena de correus-e que envio, tingues la llibertat de comunicar-m'ho obertament. Gràcies.


llamp!

Què curiós resulta, que un aparell que fem servir tan sovint i del qual depenem fins a tal grau tingui un exterior tan fràgil: "Aquestes carcasses de plàstic són molt febles"

De fet, en això coincidim les persones: el nostre exterior es fàcil de ferir, de lesionar, d'emmalaltir... per això em sembla molt bona la teva decisió: a partir d'un inconvenient, donar-li el tomb a la situació i afavorir l'activitat física per a millorar l'estat del cos: bravíssim!

T'envio una abraçada activa,
Unaquimera

FELIÇ 5è ANIVERSARI d'RC,
relataire!!!

Jo crec que som capaços. Sols és provocar una guspira i reaccionar en positiu.

tot seria molt més fàcil si, tal com molt bé dius, poguessim ser capaços d'profitar els inconvenients del dia a dia i convertir-los en eines que ens fessin gaudir de cada moment. La nostra percepció davant de moltes circumstàncies que ens succeeixen pot ser positiva o negativa i en part només depén de nosaltres rebre-ho d'una manera o altra.
M'agrada l'exemple que ens has posat i l'enfoc que li has donat.
Una abraçada

Gràcies per enviar-me el relat.
Veig que la televisió ens posa en petites disjuntives vitals.
Benvingudes siguin!
Encara no hem fet arreglar la tele.