Us crido i no em sentiu...

Us crido i no em sentiu,
Us miro i no els veieu

No ho vull,
sentir això que sento
ni sé si em sap greu
que aquest sentiment et pugui ferir.
Dius que és un malson
però jo hi visc molt bé
m'engoleix tots els problemes
em desfà el cos
convertint-me en un ser
suprem.
Sóc capaç de volar
sentir-me com un déu de banús
d'escorça i nervi
el més valent
per sobre de tots.

Deixo de ser-ne conscient,
en despertar.
No puc saber si he fet mal
jo no dormia
i sabia que no era cap heroi,
sols un covard més
amagat dins la cuirassa
construïda amb fel i incomprensió,
la meva i la dels altres.

Em dius que estic malalt
i res hi faig.
Ni lluito, sols m'accepto
no és tan difícil
malgrat el meu cos
es desconstrueix,
es volatilitza.

Em deixo anar
per les seves aigües somes.
No vull nedar contra corrent
No tinc la mateixa força, ara.
Amb ells em sobra,
Aquells a qui no veieu, segons dius.
Jo ho veig prou clar;
No mireu.