Urgència de tu

Si tot ho resolgués la telepatia
i desxifrés la passió amb records de dies passats …
Si amb la misèria … creix desmesurada la temptació:
Tenir-te, ni en ment, seria la mesurada ambició.
Ets la meva urgència i tinc urgència de tu.

No saber-te meva em crea ambivalents sentiments.
Com si et supliqués que creguis que la cera es desfà…
Faig tàcita la desídia que fa minvar la flama de la supervivència.
Com a qui li manca el neguit engendrat en desesperar …
A urgències! Que tinc urgència de tu.

Em distreu la teva mirada,
I el perfil dels teus moviments que sorprèn la rectitud …
Quan sé que ets lluny s'acosta més
i és més tangible la urgència que de tu tinc.
Urgència que m'ets i tinc urgència de tu.

Estic fet de pasta i m'emmotllo al devenir.
Et necessito com el niu a l'ocell, com el donant al receptor .
Innocents són les trucades que ens arrepleguen
dels nostres destins inconfessos, venturosos.
Urgència em corres i tinc urgència de tu.