UNIVERSOS MISTERIOSOS

Abstret en un racó de la meva habitació, amorrat a l’ordinador cercant escrits d’en Stanislaw Lem, vaig percebre un rar brogit dins l’armari-llibreria dels meus avantpassats.

El vaig obrir. Del prestatge de dalt, ple de caixes oblidades, llibres desllorigats d’en Balmes, Ayguals de Izco, Verdaguer i llefiscoses revistes pornogràfiques retro... una minúscula claror groguenca, com si fos una cuca de llum presonera d’una teranyina... es bellugava donant contraccions i fent cercles mentre deixava anar en creixent augment més i més llumetes al seu voltant...

En qüestió de segons es volatilitzà TOT; un nou Big Bang còsmic encegador esclatà dins d’aquell vell armari !...

Mentre em desfeia com la pols, vaig recordar el que uns instants abans havia llegit; la pregunta angoixant que va fer-se el Stanislaw en els seus últims dies: TANTS UNIVERSOS, HI ESTEM SOLS ?...