Unes paraules m’escrigueren crítiques

Una crítica actitud escrigué un poema excels
nombrant les virtuts, presents en l’acte
d’escriure per escriure, amb una inefable i exacte
mesura onírica i tarannà per desxifrar anhels.

Un crític del qui en desconec el seu objectiu vital,
però que es manifestà amb generosa disposició
a raonar el seu comentari, amb bona exposició,
i, escodrinyant qualsevol fecunda creació informal.

Un home de senzillesa extraordinària
em feu arribar el seu constructivisme
mitjançant els fonaments i el virtuosisme
d’una molècula que augmenta de grandària.

Un poema m’escrigué que sóc criticable
com el més inaudit dels poetes intransigents
en l’era dels transgènics més insolents
quan la poesia creà allò irrealitzable.

Un somni de remarcable originalitat i transcendent,
s’agombola vers el voluble Ego fugisser
d’un crític poètic, més que escadusser,
en el panorama de Relats en Català essent.

Unes paraules m’escrigueren crítiques
i, sense amagar-se de l’autenticitat
es feren formosa i furibunda realitat
en distintes i persistents remeses .

_________________________________________

Gràcies Aleix de Ferrater!