Cercador
Una Venus
Un relat de: Lady_shalott- Compartir:
Dues trenes
i l'ala del corb ja et fa ombra
la carn perfumada
lúbrica escena,
d'entre tots el morts
va gotejant el teu nom
i a cada batec sona un pèndul
un segon batejat
has perdut ja l'olor
delicat pètal
arramba't a mi
atansa't
només respiro el teu alè,
i descosint un somriure
ple de botons mal cordats
tots voltats cap per vall
una carícia llibertina
en el cabell moll
sobre l'espatlla nua
dents suaus i llengua
a cada vèrtebra un tímid bes
una mentida
un petit plaer...
oh, Venus!
qui si no jo per aprendre
dels teus pits
petits morats
tímides dentades.
Però ara fora!
dopat és quan més t'admiro
gitana
ara ja s'acaba
llavors no pots ésser Venus
adéu pits
adéu carícies que mai existiren
adéu tot
no!
no ho volia pronunciar
més m'estimo morir
que dir-te
ádeu adéu adeú
ara no hi ha res que valgui
tancat en el manicomi del temps
t'he perdut per sempre.
Comentaris
-
Bufff[Ofensiu]Perestroika | 28-09-2006
genial! Genial del tot, donzella.
Una gran abraçada! -
Uau[Ofensiu]Emelkin | 15-09-2006 | Valoració: 10
Una passada de poema... sobretot al principi, una successió d'imatges brutals... genial... m'has fet sentir...
gràcies per aquest poema genial...
un patunas al nas! :P -
ai, em sap greu, m'ha sortit enorme![Ofensiu]gypsy | 15-09-2006
perdona.
un petó! -
Un petit regal[Ofensiu]gypsy | 15-09-2006
Jo també comparteixo un deliri per aquest
instrument.
gypsy -
uau! bestial! genial![Ofensiu]Capdelin | 15-09-2006 | Valoració: 10
sento el mateix que la gypsy al llegir el teu poema... sembla arrencat de les entranyes rebels de la poesia no complaent... fereix, agita, transgredeix, crida des del soterrani de les paraules. És així com m'agrada la poesia, quan les paraules no busquen la coqueteria externa del poema, sinó que tramen entre elles i es pixen en la poesia de marketing que només vol vendre satisfacció i felicitat eterna i fer adeptes de cotofluix.
Una abraçada, venus àcida que arribes ben endins. -
Déu meu[Ofensiu]gypsy | 14-09-2006 | Valoració: 10
és meravellós, subtil, profund, hermètic com el teu dins impossible i únic.
Em deixes astorada, frueixo amb un plaer gairebé físic amb el que escrius. Aquest poema, instaurat en un altre temps i alhora, revolucionari.
No sé de quines fonts has begut per emergir lluminosa, lúcida, inabastable.
Un petó enorme!
PD: has posat la fotografia que vaig veure a la Tate Gallery de Londres, de la lady Shalott.
Preciós quadre, que rebel.la certes petjades del teu esperit diferent.
gypsy
Valoració mitja: 10
l´Autor
73 Relats
315 Comentaris
88289 Lectures
Valoració de l'autor: 9.82
Biografia:
Camille Claudel (1864-1943)___________________________
M'he decidit per fi, a tornar a escriure quelcom a la biografia...
a veure, què dir... doncs... que durant els anys he anat adquirint diverses passions, i n'hi ha algunes que sempre van amb mi, son com una mena de desmesura, estranyes i íntimes, com les flors, o l'escriptura. D'altres però, venen i marxen amb un cert desencant, desfilen amb més o menys intensitat, com la música.
llibres que ara mateix recomanaria:
L'alè del búfal a l'hivern, de Neus Canyelles i
La passió segons Renée Vivien, de Maria Mercè Marçal.
Novembre 2007
Aquí teniu una adaptació del poema de Tennyson per Loreena McKennitt, una cantant de música celta que m'encanta.
... : The lady of Shalott
qualsevol cosa, poetamuerto_s@hotmail.com
------------------------------
Heard a carol, mournful, holy,
Chanted loudly, chanted lowly,
Till her blood was frozen slowly,
And her eyes were darkened wholly,
Turn'd to tower'd Camelot.
For ere she reach'd upon the tide
The first house by the water-side,
Singing in her song she died,
The Lady of Shalott.
Under tower and balcony,
By garden-wall and gallery,
A gleaming shape she floated by,
Dead-pale between the houses high,
Silent into Camelot.
And out upon the wharfs they came,
Knight and Burgher, Lord and Dame,
And round the prow they read her name,
The Lady of Shalott.
(fragment del poema)
Alfred Tennyson