Una onada de suport

Un relat de: ITACA

Avui vull complauret i coneixet millor
Conduc lentamente el meu cor
a l'atra punta del món
Per abraçar la teva tristesa.
Va ser un dia de matinada
on es van juntar la por i l'odi
Prometem que et cuidaras et vaig dir ,
Avui la promesa s'ha prolongat
amb una onada esgarrifosa.
I per aixó os vull abraçar ,
hi ha una força que m'alça com a persona
Una força que fa que estimi
el meu pais i la meua llengua
una força que fa que aixequi
els braços i cridi perque!
Ara m'aixeco i veig el dia preciós
predestinat a ser millor que el d'ahir.
I et vull ajudar , trencant la barrera
que ens separa predicada per l'horror
Vull predestinar el teu fútur ,
Jo sere qui prepar-hi la vinguda
d'una ona de felicitat per a la teva vida.
Ara els llampecs s'enporten els núvols i el sol
reivindicant amb una llàgrima
la normalitat dels seus mons.
I soc egoísta només escrbint aquesta poesia ,
fagi lo que fagi mai sere a la teva pell ,
mai patire la força de la pobresa
com la pateixis tu aquets dies amic meu.
Tot això es un llibre singular
on dintre de poc passarem al final
I jo desde aquí vetllare cada dia
per tu i per els teus ,
eixamplant el teu cor eixamplant la teva felicitat.
Sota aquets versos vull donarte
a veure que tens una dispesa
Ajudarte a passar aquets dies tristos
on la mar esta tranquila
despres d'haber-se marejat .
Jo creure en la creixença del teu poble ,
I respectare els vostres crits de dessolació .
I em sento d'un pais per el qual camino
amb el teu poble per cridar pietat .
I soc conscient de que no faig
tot el que puc per salvarte
I creume quant et dic
que em sap greu ser com soc ,
només si tu vols
et puc regalar cada nit un somriure
donante ánims per vengar-te
d'una mar que no s'havia nedar.

Comentaris

  • Solidaritat![Ofensiu]
    Sareta_16 | 24-03-2005 | Valoració: 10

    Amb això demostres que tens un gran cor, que a part del teu voltant també et preocupes pel que passa al mòn...ni que sigui amb un poema aportes el teu gra de sorra!Tens un cor immens!

l´Autor

Foto de perfil de ITACA

ITACA

122 Relats

334 Comentaris

142327 Lectures

Valoració de l'autor: 9.65

Biografia:


Itaca, petita Itaca

que lliures els camins

amb la sensibilitat

a frec de pell.

Que et corprenen instants

i et solquen la teva ànima

ja que ets tota emoció

i la teva veu clama

ajut per a comprendre

el patiment i el dolor

que et deixen amb la solitud

en el camí.

Aprendràs a viure

i et desitjo des del blau

que aquesta sensibilitat

que portes amarada al cor

no la perdis per res

durant la teva caminada.

Que no et posis cuirasses

que acceptis el patiment

com a llisó

sense repartir cap culpa

i esbrinar des de tu

a on t'equivocares.

Un dia potser ens separarem

del lloc on ara

tenim espai comú:

Et quedarà el poema

que et guarirà els instants

on no comprenguis res,

et portarà al moment

i et recordarà fidelment

quan d'aquell en sortires.

Això és el que he pretès

transformar els mots

en un record

perquè els dies de maror

i de temporal

trobis recer a una illa

que has assumit de nom.

(Josep Bonnín segura) gràcies.