Cercador
Una onada de suport
Un relat de: ITACAAvui vull complauret i coneixet millor
Conduc lentamente el meu cor
a l'atra punta del món
Per abraçar la teva tristesa.
Va ser un dia de matinada
on es van juntar la por i l'odi
Prometem que et cuidaras et vaig dir ,
Avui la promesa s'ha prolongat
amb una onada esgarrifosa.
I per aixó os vull abraçar ,
hi ha una força que m'alça com a persona
Una força que fa que estimi
el meu pais i la meua llengua
una força que fa que aixequi
els braços i cridi perque!
Ara m'aixeco i veig el dia preciós
predestinat a ser millor que el d'ahir.
I et vull ajudar , trencant la barrera
que ens separa predicada per l'horror
Vull predestinar el teu fútur ,
Jo sere qui prepar-hi la vinguda
d'una ona de felicitat per a la teva vida.
Ara els llampecs s'enporten els núvols i el sol
reivindicant amb una llàgrima
la normalitat dels seus mons.
I soc egoísta només escrbint aquesta poesia ,
fagi lo que fagi mai sere a la teva pell ,
mai patire la força de la pobresa
com la pateixis tu aquets dies amic meu.
Tot això es un llibre singular
on dintre de poc passarem al final
I jo desde aquí vetllare cada dia
per tu i per els teus ,
eixamplant el teu cor eixamplant la teva felicitat.
Sota aquets versos vull donarte
a veure que tens una dispesa
Ajudarte a passar aquets dies tristos
on la mar esta tranquila
despres d'haber-se marejat .
Jo creure en la creixença del teu poble ,
I respectare els vostres crits de dessolació .
I em sento d'un pais per el qual camino
amb el teu poble per cridar pietat .
I soc conscient de que no faig
tot el que puc per salvarte
I creume quant et dic
que em sap greu ser com soc ,
només si tu vols
et puc regalar cada nit un somriure
donante ánims per vengar-te
d'una mar que no s'havia nedar.
l´Autor
122 Relats
334 Comentaris
142327 Lectures
Valoració de l'autor: 9.65
Biografia:
Itaca, petita Itaca
que lliures els camins
amb la sensibilitat
a frec de pell.
Que et corprenen instants
i et solquen la teva ànima
ja que ets tota emoció
i la teva veu clama
ajut per a comprendre
el patiment i el dolor
que et deixen amb la solitud
en el camí.
Aprendràs a viure
i et desitjo des del blau
que aquesta sensibilitat
que portes amarada al cor
no la perdis per res
durant la teva caminada.
Que no et posis cuirasses
que acceptis el patiment
com a llisó
sense repartir cap culpa
i esbrinar des de tu
a on t'equivocares.
Un dia potser ens separarem
del lloc on ara
tenim espai comú:
Et quedarà el poema
que et guarirà els instants
on no comprenguis res,
et portarà al moment
i et recordarà fidelment
quan d'aquell en sortires.
Això és el que he pretès
transformar els mots
en un record
perquè els dies de maror
i de temporal
trobis recer a una illa
que has assumit de nom.
(Josep Bonnín segura) gràcies.
Últims relats de l'autor
- Tardes
- Agafa'm la mà
- Ells t'han condemnat
- Dibuixarem un camí de llibertat, nosaltres, les dones.
- Estirada sobre el món
- Amistat trencada
- A ella
- La vida es bella
- Histories d'amor
- Buscant el teu somriure
- A l'Asturiana més maca
- Tu envoltat pel món
- Avui les coses canviaran
- Tu escoltem però no em fagis cas
- Dues copes besant-se en la matinada