Una nit plena de sensacions

Un relat de: ITACA

L'aire despentinava els meus cabells llisos , l'ambient era fred i les mirades de la gent com jo es desfeien formant circuls amplis on poder viure com cadascú desitges. Caminava pensant en les tasques properes del dilluns , m'angoixava al pensar que demà tornaria el malson .
No tota la gent que rondava per el carrer posava la cara que jo duia en aquells instants , les persones que voltaven anaven acompanyades per rialles inoportunes , em donava ràbia el saber que jo era l'única trista en aquell moment. Com enyorava jo el poder somriure durant dos minuts i després seguir com abans , sense preocupar-me per el que vindria després, sense angoixarem per el fet de tornar a pensar en ell.
Els ulls s'omplien de llàgrimes indecises quan veien passar a parelles felices amb ànims de petonejar-se i abraçar-se en mig del carrer , i jo avançava espantada amb ganes de sortir plorant.
De sobte ell era a la llunyania del passeig , anava sol amb aspecte de fredor com el meu cos , els cabells rossos ballaven al ritme d'un vent contrari a mi.
Sentiments viscuts no corresposos , mes original no podia ser la meva historia d'amor , mai vaig creuar cap paraula amb ell , només mirades tímides obrint-se camí a la seva vida , mai es van obrir .
Jo parlava per dins, estava nerviosa i les cames no em reaccionaven , al veure'l de lluny una ombra fosca va sortir del meu interior , vaig sentir-me alliberada, però al mateix temps enganyada , jo sabia que a mesura que passessin els segons la sensació d'angoixa tornaria a mi. Un munt de gent va començar haver-hi per el passeig , ell a una banda jo a una altre , quina inspiració sorgia al meu cap, quan el vaig perdre entre la multitud de la gentada. Vaig tenir immenses ganes de poder tenir un voli i un full , per expressar el que sentia en aquell moment. Qui va dir que l'amor es bonic ? vaig pensar.
Els carrers il·luminats donaven un toc especial , el passeig , el soroll de l'aigua del mar trencant contra les roques, milers de sorolls que provenien de la platja , el cel estrellat donava confort i tendresa, i la meva cara de jove enamorada mostrava una historia pura i sincera , d'un amor no correspost per la meva covardia.
No es gaire original , però el viure certa historia semblant aquesta et fa sentir la persona més desgraciada del planeta, són els efectes de l'amor. Amb la mirada innocent fixada en la mar vaig girar-me per buscar ràpidament la seva cara. Una empenta abraçada al sentiment , va donar-me forces per caminar a pas ràpid. Un aire fresc tornà a despentinar els meus cabells , i mentre la gent es separava , vaig veure el seu cos intentant esquivar els cossos de la nit estrellada.
Si jo fos conscient de que el que jo sentia ho tenia que oblidar , m'hagués llençat al terra a plorar de ràbia. Vaig passa hores escoltant cançons d'amor , imaginant ser la protagonista de les histories mes boniques, tancava els ulls i viatjava per mons on només m'anava jo , on el sol no sortis i la lluna fes festes d'homenatge a poètes i joves cantautors.
De sobte vaig començar a caminar , la gent xocava i esquivava tots els cossos del passeig, ell avançava cap a mi.
No em va mirar , encara que jo tampoc , jo baixava la mirada i l‘anava pujant a mesura que m'apropava a ell.
Estàvem a un metre de distancia quant en tres segons ens vam creuar , aquell moment va ser lent , va ser doncs quan una dona et va empentar i et vas abalançar cap ami , ell em va clavar els seus ulls blaus travessant els meus marrons , no em vas dirigir la paraula , vas decidir prosseguir caminant, i jo fent-me la idea de que el meu amor només seria correspost als meus somnis , altre cop et vaig veure , però aquesta vegada en el moment que ens vam creuar i els nostres cossos van xocar vaig viure totes les sensacions i vivències que podríem haver viscut si no fos per la meva timidesa cap a tu , en una sola mirada vaig esbrina la felicitat que podria haver viscut . Ara ja es passat i només es un record d'un amor perdut , de cop i volta vas sortir caminant ràpidament , i jo amb els ulls humits vaig sortir plorant . Un moment inoblidable , una última fotografia teva , una situació del que no tindria que haver estat , vas passar de llarg del passeig i en molt de temps de la meva vida.

Comentaris

  • Uauuu Clara![Ofensiu]
    Sareta_16 | 20-04-2005 | Valoració: 10

    Uaaauu!excel·lent nena!Que macu, quina tendresa, que emotiu, preciós!Sort que no tenies boli en aquell moment perquè si no em sembla que no estaria capacitada per llegir tal text!xD
    Aiiiix m'ha encantat és molt dolç però a la vegada molt trist, tot per la teva cobardia i timidesa..juuur!No pot ser axo!
    T'has d'arrepentir de les coses que has fet no de les que no has fet! ;)
    Weeeno demà es dijous ja!Ueeeeei!Q bé!ànims que en un plis ja som de vacançes, quines ganes eh!Mare meva!xD
    Està molt currat de debó, felicitats kuketa!No m'havia empanat de lexistencia d'aquest text, com xana!xD
    Algun dia tu seràs la protagonista de la més bella pel·lícula d'amor, tingueu per segur!Si no l'estàs vivint ara...:) Muaaaaaaaak!

l´Autor

Foto de perfil de ITACA

ITACA

122 Relats

334 Comentaris

142008 Lectures

Valoració de l'autor: 9.65

Biografia:


Itaca, petita Itaca

que lliures els camins

amb la sensibilitat

a frec de pell.

Que et corprenen instants

i et solquen la teva ànima

ja que ets tota emoció

i la teva veu clama

ajut per a comprendre

el patiment i el dolor

que et deixen amb la solitud

en el camí.

Aprendràs a viure

i et desitjo des del blau

que aquesta sensibilitat

que portes amarada al cor

no la perdis per res

durant la teva caminada.

Que no et posis cuirasses

que acceptis el patiment

com a llisó

sense repartir cap culpa

i esbrinar des de tu

a on t'equivocares.

Un dia potser ens separarem

del lloc on ara

tenim espai comú:

Et quedarà el poema

que et guarirà els instants

on no comprenguis res,

et portarà al moment

i et recordarà fidelment

quan d'aquell en sortires.

Això és el que he pretès

transformar els mots

en un record

perquè els dies de maror

i de temporal

trobis recer a una illa

que has assumit de nom.

(Josep Bonnín segura) gràcies.