UNA DE GATS

Un relat de: Cesca
Soc un gat vell. Ja no tinc esma per caçar i em passo el dia fent becaines. Tinc gana, però en aquest poble de mala mort queden ben poques gateres per on esmunyir-me a la recerca d’algun mos oblidat. Enyoro quan sempre hi havia un plateret d’engrunes llamineres vora les portes tot i que aleshores no en passàvem pas de gana. La nostra feina era barrar el pas a bestioles indesitjables i la fèiem prou bé. També ens escridassaven, és clar, sobretot quan en caçàvem algun d’aquests que piulen tot el dia No, Mixo, els ocells no s’han de caçar! Ja veus!, però quan aconseguíem enxampar un golafre d’aquells que es mengen les cireres directament de l’arbre, tot eren lloances. La gent és ben estranya.

Ara, a les cases només hi ha algú de tant en tant. Com avui, que a casa de la Quimeta hi ha llum. Aquests són dels que venen sovint. Això sí, van canviar la porta i adeu, gatera. Aniré per darrere. La finestra del mirador, a dalt de tot, encara té el filat una mica aixecat. Abans, al mirador, hi guardaven els sacs de gra i, segons la mare, caçar-hi ratolins era una festa! Jo ja no ho he vist.
Guaita, qui ha vingut, els dos fills de la Quimeta amb les dones i la canalla. Era bona dona, la Quimeta, tot i que a vegades, quan tenia un conill a punt per a la cassola, em feia fora de la cuina a cops d’escombra.
Quina gana que tinc! De les menges de la taula m’arriba una flaire que em fa tremolar els bigotis. Els petits ja són al llit, però els grans sembla que en tenen per estona. Cada vegada criden més. Fan anar, a tort i a dret, una paraula que no conec: herència, cada cop que algú la diu s’encenen tots com una teia. Si tinguessin urpes s’esgarraparien. Ara mateix, les dues dones, enredades en un crispat estira-i-arronsa, es disputen un canelobre vell i rovellat. Patapaaam! Uf, per poc no me’l foten pel cap! Els dos germans no paren d’escridassar-se dient no sé què de si aquí hi ha gat amagat.
Fuig, fuig. Ja tornaré més tard.

@fsolde55
#cescarelatcurt
#cescalatresnarradors

Comentaris

  • MJosep | 02-12-2023 | Valoració: 10

    Hagaha!!! Divertidíssim!!! Jo tinc galeta i es tal qual M' encanta. Es un gat llest i amb personalitat.

  • Divertit i punyent[Ofensiu]
    TerricheT | 14-01-2023

    Una divertida visió gatona dels esdeveniments socials, els que més l'afecten al gat i els que ens afecten a aquests animalons anomenats; humà.
    Dic divertit, per com ho descrius, però és punyent la crítica social del rapinyaire que sols espera la mort del progenitor per esgarrapar quatre engrunes que no volen com record, sinó per treure'n un profit econòmic. Passa més sovint que no volem creure. I ja ens en podem riure.

    Gràcies per les teves paraules en el meu relat, jo també et desitjo sort, tot i que la cosa està molt disputada, tu de moment ja tens dos relats finalistes, enhorabona!

    Ferran

  • Punts de vista[Ofensiu]
    Marina i punt | 10-01-2023

    Amb els anys la vida va canviant, també pels gats. Bona descripció i ben original. He gaudit llegint el teu relat.

    Salutacions

  • Original punt de vista[Ofensiu]
    fesolmenut | 10-01-2023 | Valoració: 10

    Bon dia, Cesca,

    molt original el punt de vista del gat per fer ben evident la despoblació de certs àmbits rurals i les lluites per herències. Ningú no pensa en la vida que hi havia en aquell lloc i en tot el que hi penjava d'aquella vida (animals de companyia, i de no tanta companyia, que depenien i es beneficiaven de tot aquell tràfec).

    Bon relat, com sempre!

  • Gat amagat[Ofensiu]
    Rosa Gubau | 04-01-2023 | Valoració: 10

    Un llenguatge ben estrany el dels humans, hahaha, el pobre gat, els temps han canviat i amb ell alguna porta hahaha. Un relat amb sentit de l'humor molt ben expressat. El final boníssim.

    Enhorabona Cesca.

    Cordialment.

    Rosa

  • el llenguatge de les persones[Ofensiu]
    Atlantis | 04-01-2023

    Ben escrit i ple de sentit de l’humor.

  • Bon dia.[Ofensiu]

    Bon dia, Cesca.

    Hem detectat en el teu escrit (en anar a publicar-lo) que no has tancat bé els «tags» per escriure en lletra tombada. Recorda que per tancar el «tag» el que es posa al final del paràgraf/frase que vols escriure amb el tipus tombat, has d'usar després del signe «menys què» la barra aquesta / si no el «tag» queda obert i es torna tot l'escrit tombat.
    Bé de fet tots els «tags» s'obren sense la barra i es tanquen amb la barra, coses informàtiques.

    No és important, això ho podem arreglar si ho veiem, però no sol passar gaire sovint que ens hi fixem en aquestes coses.

    Bon relat, per cert! Les històries ben narrades de gats sempre ens agraden ;-)


    ARC

Valoració mitja: 10

l´Autor

Foto de perfil de Cesca

Cesca

28 Relats

226 Comentaris

11150 Lectures

Valoració de l'autor: 9.95

Biografia:
M'agrada molt llegir i escriure, i és per això que intento aprendre a llegir i a escriure.
Ho faig amb més dedicació d'ençà que soc, més o menys, mestressa del meu temps.

solde12@gmail.com