Una caseta a l'Empordà

Hi havia una vegada un home vidu des de feia vint-i-cinc anys, la seva dona se li havia anat al cel cinc anys després de casats, d'ençà ja no havia tastat res més, si que havia visitat cases de meuques de tant en tant, però això no comptava per a ell i s'adonava que es feia gran de manera més accelerada, que era més deixat a la casa i li era més díficil de trobar les coses.
Va pensar que ja tocava fer un cop de cap ara que prenent pastilles blaves encara estava en actiu.
Li va venir alcap aquestes noies sudamericanes tan meloses, a canvi d'un permís de residència i una bona estabilitat economica sería fàcil d'entendres, companys seus ja ho havien provat i se'ls veia força cofois.
Un amic el va ajudar a buscar per pàgines web, només havia de fer una tria que li fes el pes i que ella s'hi avinguès.
En dos mesos ja havien fet un pacte mutu, un mes després ella ja aterrava a l'aeroport del Prat i l'endemà mateix enllestien un casament al jutjat. Si haguès sabut que aquests afers eran tan ràpida i fàcils de fer ho hauria fet molt abans.
Ella era una dona mot endreçada, la casa la tenia sempre molt polida, és cert que el menjar se li feia un xic estrany, en canvi al llit ja li estava prou bé com anaven les coses.
Un dia ella li va dir que li calia de reagrupar-se amb la seva filla adolescent que havía deixat al seu país, li va semblar bé, només faltaria, i ja varen ser tres a casa, però dos mesos deprés li va anunciar que vindria, només de visita, la seva mare per veure com vivien la seva filla i la seva neta, tot correcte fins aquí.
Havien passat sis mesos i aquelles tres dones s'havien apoderat de tota la casa, sempres se sentien cançons del seu país i havia de demanar hora per poder fer ús del quarto de bany, tot sovint s'havia d'aguantat la pixera tres quarts d'hora abans de poder-se alleugerir.
Va trobar una mica de descans espiritual en baixar cada dia al bar d'en Tonet, es prenia un cafè que el feia durar unes tres hores, temps suficient per carregar les piles i tornar a bregar amb aquell món tan estrany que havía esdevingut casa seva.
Aprofitava qualsevol circunstància per fugir de casa, així que cada matí sortia per comprar un número de loteria i també una barra de pa, però aquesta vegada va ser diferent, el forn de sempre havien plegat i va haver de cercar una altra fleca uns carrers més enllà.
Va haver de demanar la tanda i posar-se a lacua, en això la dona que tenis al davant seu la va reconeixe de seguida, havien anat junts a l'esplai quan eren unes criatures, de seguida van explicar-se les coses que feien d'amagat delos monitors. Després de la compra cadascú cap a casa seva, però aquest home ara se'n tornava somrient.
Després d'aquest fet cada matí i a la mateixa hora es trobaven fent cua per comprar el pa. Tres dies després ja varen quedar facilment per prendre un tallat descafeinat a la mateixa fleca i quince dies més tard feien l'amor sense haver de menester cap pastilla blava.
La seva dona ja començava a queixar-se que al llit cada vegada el trobava més desganat, és l'edat, li responia l'home.
Un dia, un molt bon dia, a l'home va encertat el premi gros de loteria, per suposat a casa no en va dir res, però si que va corre a explicar-li a la seva amiga i li va etzibà: Què fem?
Amb el número premiat a la butxaca varen anar plegats al banc i abans de pujar al cotxe per fugir li va envia un wassapp a la seva dona. Ha sigut un plaer el temps que hem estat junts, però em convé respirar aire fres, no cal que em busquis.
I es varen comprar una caseta a l'Empordà...amb dos quartos de bany.