Prostibul (2)

En Joan camina arrossegant els peus, les passes són curtes i molt seguides, denoten un estat nerviós, però contingut, ja és capvespre i ha plegat de la feina, s’hi ha entretingut intencionadament amb unes comandes perquè li costa de tornar a casa, què l’hi esperà? Dues filles egoistes que mai alcen la vista del seus mòbils i només se li atansaran si necessiten diners o volen que les acompanyi amb el cotxe, la seva dona gairebé sempre roman tancada a la seva habitació, fa molt de temps que tots dos procuren evitar-se, coincidir elmínim possible dins del pis, que ja és prou difícil.Capcot, duu unes enormes ulleres que li tapen mitja cara, una cara quadrada, angulosa, incapaç d’un gest amable, els llavis prims que sembles que no hagin somrigut mai, però això si sempre va escrupolosament ben afaitat, segueix caminant amb les seves passes curtes, ben curtes, tant de bo pogués passar de llarg de casa seva i caminar ben lluny enllà, si més no fer una marrada per un altre barri, així tardarà deu minuta més en arribar.Davant seu, a la mateixa vorera, a pocs metres hi té a prop una parella agafatsDe la mà, l’home deu tenir la mateixa edat que en Joan. De sobta la dona s’atura, se’l queda mirant al seu acompanyant i alça la seva cara, li esta demanant amb aquest gest que la besi, l’home l’ha entès i es besen, després es somriuen complaguts i reinicien el seu camí.En Joan va remugant amb la seva veu poc viril, aflautada, no és la veu d’una Persona que mostra gran dignitat, sinó la veu de qui no creu en si mateix, sembla com si tingués por de dir les coses, va remugant: Per què a mi ningú m’estima, per què?Inesperadament descobreix una façana desconeguda fins ara per ell, una Façana emmarcada per abundants llums llampants perquè tothom s’adoni de quina mena d’establiment és i què si va a fer a dins, aquesta casa la deuen d’haver obert fa poc.
En Joan s’ho mira quiet, amb curiositat, però també amb una mica de neguit.-Si entro, com em rebran les noies? A un company de la feina li varen prendre el pèl i se li embutxacaren més diners del pactat, saben engalipar-te si volen, són molt llestes.En Joan enyora poder sentir el frec d’una pell amb altra pell, enyora que li diguin: amor meu...Ple de dubtes sent una tremolor a les cames, fa una llambregada a tot el carrer Per assegurar-se que no hi ha ningú que el pugui veure i fa un pas endavant...