Una carta, unes copes i gas ( Infidelitat )

Passejava neguitós, atravessant l'espessa boira de fum de tabac. Recorria la petita estança d'un racó a l'altre impacientment, sense decidir-se a tornar a llegir la carta. Va servir-se un got de whisky i se'l begué d'un sol glop. Aleshores es va sentir amb forces per llegir-la un altre cop:

"Carles,
Et deixo. Perdona anar tan directe al gra, però vull acabar aquesta carta al més aviat possible, no perquè em sàpiga greu dir-te això, sinó perquè no vull pensar més en tu.
La rutina i el teu caràcter han acabat enfonsant el nostre matrimoni. No sé si m'estimes, però fa temps que no estàs per mi: em menysprees, gairebé ni em mires i no em fas l'amor. Estàs més per la teva feina que per mi. Aquest treball teu t'ha acabat convertint en un amargat, egoísta i estressat.
També he de dir-te que tinc un amant: el teu germà. Durant tot aquests darrers mesos ell m'ha fet costat i ens hem enamorat. És tan atractiu com tu, però sensible, alegre, està per mi i em fa l'amor d'una manera que ni tu pots somiar.
No em tornaràs a veure mai més, ni a mi ni a ell. Ens estimem i ens anem a viure junts ben lluny. No necessito ni vull el divorci, però si ets tu qui el necessites algun dia ( cosa que dutbo ) et deixo la meva signatura al paper corresponent.
Cuida't
Irene"


No hi va haver una tercera lectura. Acte seguit, la tarda es va convertir en un continu omple-beu-omple el got, fins que l'ampolla de whisky es va acabar. Quan ho va fer, va obrir la clau de pas del gas i va tancar l'única finestra que hi havia oberta. Es va asseure a la butaca i es va posar a jugar amb l'encenedor. Quan ja notava l'habitació ben carregada, va encendre l'últim cigarret. Només va sentir un augment sobtat de calor.