Olímpia

El collar és l'únic escull que et separa de la nuesa submisa, mentre una infinitat d'ulls, alguns innocents i altres plens de desig, contemplen el teu cos. La sala, els teus marges i l'entorn de la teva figura m'embriaguen d'un vermell que emana sensualitat. I la teva mirada, provocativa i picarona, m'aparta del llarg camí sec que hem recorregut els homes fins al moment de descobrir-te.

Vull penetrar dins teu, Olímpia, vull endinsar-me en els quatre marges que separen el teu món del meu. Em moro per poder substituir l'esclavatge de la teva figura per...plaer. I quan ho faci, la meva mà acompanyarà la teva cap allà baix, on tothom anhela arribar però ningú pot. Ai d'aquesta mà, que com la teva mirada i el teu somriure maliciós, m'indueixen a acariciar la tela bruscament, estripant-la si cal, per arribar fins a tu.

Ets la meva obsessió i seré capaç de qualsevol cosa per entrar dins teu. M'envoltaré del vermell amb qual tant t'identifiques, enfosquiré l'estança on es troben els meus pensaments, m'estiraré en un llit de grisosos llençols davant teu i no deixaré de mirar-te fins que se'm cremin els ulls. I si cal, pintaré tot el meu cos de senzilla nuesa.