Nemo

Un relat de: Flanagan

Feia dies que havíem deixat l'estret del mar Roig, on gairebé havíem quedat encallats. Malgrat això, el capità Nemo portava uns dies força inquiet. Jo ja li ho havia comentat al meu senyor Aronnax, i ell estava estava d'acord amb mi: el capità anava ensopit des que havíem enterrat al fons marí aquell mariner de la seva tripulació, entre les plantes de posidònia.
- Consell, què opines d'aquest nou crustaci?- va fer el meu senyor de sobte.
- El podríem classificar dintre dels oreodonts, si el senyor m'ho permet- vaig dir jo.
Vaig dir el primer que em va passar pel cap, cosa que no era habitual en mi. Estava distret mirant el capità Nemo, que continuava mirant el vidre de la biblioteca del Nautilus. Mentrestant, Ned Land, l'arponer canadenc, traginava amb desgana caixes de queviures i dibuixos de les espècies marines més estranyes que havíem vist, fins aleshores, des que érem presoners del capità Nemo. Presoners...encara ens considerava així el meu senyor Aronnax, el cèlebre científic especialista en Història Natural i classificació d'espècies marines, després d'haver vist tantes meravelles?
- Últimament el capità està estrany, senyor Aronnax. Aquest desgavell de caixes de teca i llibres plens de pols no és normal! Jo diria que es prepara per executar-nos. Si no fugim serà la fi!- Ned Land s'havia apropat al meu senyor i li havia xiuxiuejat aquestes paraules.
- Vós sabeu que és impossible, estimat arponer - va contestar impassible el meu senyor.
- I vostè, Consell, què en penseu?- el canadenc em mirava com si supliqués.
- Jo faré el que el meu amo digui- vaig contestar, orgullós de ser l'assistent del meu senyor.
El canadenc se'n va anar, maleint a sota veu.
El meu senyor es va acostar al capità Nemo. Com feia habitualment, jo vaig mirar-los de reüll.
- I doncs, capità? Fa dies que teniu un aire malaltís. Hi ha cap problema?
- Només tenim un problema a la vida, i és la mort- va dir mirant la immensitat de l'oceà- La mort m'impedirà conèixer cada racó d'aquest món blavós, negre a vegades, tal com li ho ha impedit a aquell pobre desgraciat.



Comentaris

  • EN NEMO[Ofensiu]
    EULALIA MOLINS ARAGALL | 24-07-2007 | Valoració: 8

    UN PERSONATGE BEN CURIÓS, QUE INSPIRA ELS ESCRIPTORS A FER-NE NOVES HISTÒRIES. TOTES AMB UNS FINALS INDEFINITS... FINALS SENSE FI. SALUTACIONS ALEXANDER.

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: