Orlando

Un relat de: Flanagan

Ets un tros de glaç immune al rellotge del temps, fet de sorra. La teva naturalesa, caduca i eterna alhora, resta immortal davant l'infinit. Has viscut, vius i viuràs. Primer vas ser ell, però vas passar a ser ella. La teva bellesa, però, mai s'ha escapat de tu. Sempre l'has perseguida i, un cop atrapada, s'ha convertit en una presonera que gaudeix.
Té final el teu viatge, Orlando? Algun cop t'aturaràs en alguna època per reposar, per morir? O seguiràs vagant en el temps, confonent homes i dones amb el teu particular cos? Jo desitjaria que et quedessis com estàs ara, però entenc que aleshores les dones tindrien enveja. La teva particularitat és la teva lletgesa, el teu defecte...però per a molts és un encant.
No obstant, l'egoisme emana de nosaltres, senyor meu. I sé que els homes i les dones del passat, del present i del futur lluitaran per tu. Per venjança, per odi, per curiositat o per amor.

Ets l'abans, ets l'ara i seràs el després. Has viscut la nostra història des de fa segles. Ho ets tot, Orlando. Però pots acabar sent no res.

Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: