Un vestit a mida

Francisco Camps i Jaume Matas tenen vàries coses en comú: són del mateix partit, son ex presidents de comunitats autònomes a on el català és llengua oficial, tot i que molts dels seus correligionaris voldrien que quedés reduït a l'àmbit familiar o folklòric. També se'ls està jutjant gairebé simultàniament i a tots dos els hi han fet vestits a mida, al valencià de roba (un sastre amb nom i cognom de torero famós) i al balear de paraules (un periodista que després feia articles elogiant els discursos del llavors president, quan era ell mateix el que els havia escrit). Per qualsevol persona que estigui assabentada de la multitud de casos de corrupció que s'estan investigant al país valencià o que sàpiga la llista de delictes que imputen a Jaume Matas, la poca consistència dels fets jutjats pot resultar xocant.

De tota manera, aquests casos podrien representar només la part visible del iceberg, ja que de les escoltes telefòniques que s'han presentat com a prova en el judici contra Camps es dedueix una trama de tràfic d'influències bastant notable. Resulta revelador comprovar la familiaritat i despreocupació amb les que els presumptes afavorits per la posició de l'ex president (és clar, no sabien que els estaven gravant) parlen de la necessitat del regal manifestant el seu disgust i és molt interessant contemplar la cara de Camps quan ho escolta: fa com una ganyota de disgust, suposo que perquè es demostra la intenció de pagar-li els favors (o potser pensava que li donaven per amistat i s'emporta la desil·lusió de la seva vida?)

El País Valencià és una terra ben curiosa: la primera comunitat autònoma que ha hagut d'intervenir l'estat per a que no entrés en fallida, uns votants amnèsics o seduïts pels cants de sirena de polítics implicats en trames de corrupció i un folklore basat en la deformació, la caricatura i les referències grotesques. El dia de Sant Josep els valencians exorcitzen els seus dimonis amb la cerimònia del foc. La cremà converteix en cendra el treball de tants artesans i artistes, que amb ironia i sarcasme retraten les contradiccions d'aquest país. Només indulten els seus polítics, Zaplana, Camps, Rita Barberà, la nissaga dels Fabra...ja que han comprovat, per pròpia experiència, que són incombustibles.