Un vers, un somni... un t'estimo

Un relat de: brideshead

El meu record t'envaeix,
penses en mi,
l'impuls de l'enyor
et fa escriure una paraula.

La paraula, farcida d'inspiració,
segueix i segueix,
i tu vas triant lletres,
vas creant nous mots...

Dibuixes el primer vers.

Vers rere vers,
sorgeix una estrofa enamorada.

Enamorada de mi,
l'estrofa es multiplica,
li dóna vida a una altra,
més intensa,
més apassionada.

Aclaparades per l'encís
de les altres,
les estrofes creixen i creixen,
onejant com el mar
quan acarona la platja...

Neix el poema.

Quan em desperto,
tanco els ulls...
puc resseguir
totes les teves paraules.

I m'adormo de nou,
amb un somrís als llavis,
amb una sensació al cor.

He somniat,
potser només
t'he imaginat,
però el vers era cert,
el poema, una realitat.

Tu no hi ets, però al coixí
hi tinc escrita una paraula:
T'estimo.

Comentaris

  • Mot rere mot[Ofensiu]
    David Gómez Simó | 21-12-2009

    i surgeixen els versos que ens enamoren i ens parlen d'emocions, de sentiments de l'autora, de la seva passió i dels seus anhels.

    La poesia ha de ser somni per cadascun de nosaltres, quan l'escrivim o llegim, tant és el moment. Sens dubte la màgia segueix rere els teus mots, com sempre.

    Que tinguis unes bones festes, brideshead.

    Una abraçada i molts petons!

    David.

  • L'enyor del vers[Ofensiu]
    roda03 | 28-08-2009

    Hola brideshead,

    Fa molt de temps que no camino pel bosc de relats i, per tant, sóc un amica lluny dels relataires i dels petits poetes. No obstant aixó, avui he llegit el teu poema que m'ha emocionat moltíssim. Crec com molt bé tu dius, que un poema et fa sentir viu quan t'ennuegues al llegir-lo i, sobretot, deixes escapar alguna llàgrima damunt del teclat. Crec que els petits poetes tenim molta feina a fer : transmetre emocions, complicitats, recordar...
    Jo, darrerement, he comprès que tot el que no sigui com a destí final l'humanisme i l'ésser humà, la veritat és que tant se m'enfot.

    Brindo per la teva sensibilitat.
    Roda03

  • Ple de tendresa i de fina[Ofensiu]
    Romy Ros | 15-04-2009 | Valoració: 9

    sensibilitat, aquest poema em transporta a quan jo tenia vint anys i els records eren curts. Força i endavant!

  • Què n'és de tu?[Ofensiu]
    Grünewald | 12-02-2009

    Hola Rosa!

    Què n'ha passat de temps sense que hagis penjat res! Suposo que és normal. Tot és qüestió de prioritats, no? Deus estar liada amb altres cosses... També és cert que cada cosa té la seva època.

    Jo he estat sense escriure llargues temporades, però no pas tant com tu ara!

    He estat rellegint els teus amables comentaris i trobo a faltar aquella agudesa, aquella mirada atenta i crítica! També trobo a faltar els teus versos, versàtils, sensibles!

    Bé, espero que donis senyals de vida, d'una manera o una altre. Bona sort companya!

    -Santi-

  • Comentaris extranys[Ofensiu]
    angoixauital | 31-01-2009 | Valoració: 7

    Quatre no et valoren, dos sí i el darer també et valora però de comentari rien de rien.

  • ?No és cap comentari[Ofensiu]
    rnbonet | 10-06-2008

    Si em dónes temps, i estic inspirat, intentaré fer-li una il·lustració, xicona.
    Mentrestant, salut i rebolica!
    PS. Envia'm l'e-mail
    rnbonet(arroba)msn.com

  • renoi quin tridu!!![Ofensiu]
    DANA | 29-04-2008 | Valoració: 10

    Un vers, un somni...un t'estimo...crec que amb aquesta bona i inigualable companyia en tindria prou per sobreviure en mig de la tempesta.
    Maravellós!
    Dana

  • Arbequina | 29-04-2008

    M'he passat pel teu espai per agrair-te el comentari que em vas deixar sobre la bio i, ja que hi era, he aprofitat per llegir aquest teu poema.
    Es tracta, com dius a la introducció, d'un poema escrit fa anys, però que encara t'emociona. Sobre aquesta apreciació subjectiva de l'autor no hi entro (no hi puc entrar), puix que els motius per què t'emocioni poden ser innombrables. Un dels quals, però, té a veure -n'estic segur- amb què el poema és força rodó i transmet amb bastanta fidelitat el moment d'inspiració que el degué crear. Diga'm pessimista, o negatiu, però sempre que m'enfronto a una creació -sigui del tipus que sigui- l'observo amb una mirada crítica-negativa, doncs intento trobar els errors, els punts al meu parer millorables. Rodó, sota aquest prisma crític, significa: no veig possible millorar-lo sense canviar-li l'estil, sense canviar-li el missatge, etc. Per millorar-lo ha de perdre l'essència, per tant, en aquest sentit és immillorable.
    Doncs bé, exceptuant un parell o tres de versos, he trobat aquest poema veritablement rodó. Es nota que està aconseguit, inspirat, que, malgrat la temàtica, aconsegueix ser original. M'ha agradat molt.
    I com m'estic repetint ja, m'acomiado agraint-te de nou el comentari deixat (amb relataires com tu no calen iaies) i dient: fins la propera, que he vist que n'has recuperat un altre del passat.

    També afegeixo (no estic a tres quarts d'una massa fi com per encadenar idees amb coherència), afegeixo, deia, que m'apunto la reflexió que em deixes. És bona, certa, i la comparteixo. De totes maneres, no em referia jo a lo contrari, sinó a una altra cosa. Tan sols ironitzava i feia broma, volent dir: he observat que la majoria de dones es sent atreta per homes misteriosos i amb to dolent (cabró, que dirien), jo no ho sóc, ni una cosa ni l'altra, i d'aquí (suposo irònicament) que es lligui menys del que es voldria i amb qui no es voldria, de vegades. Ara bé, tampoc això no invalida que un sigui fidel a la seva personalitat, que és el cas.

    En fi, ens veiem per aquests mons virtuals.

    Una abraçada ben forta.

  • Bona poesia[Ofensiu]
    Grünewald | 26-03-2008

    Doncs bona tria la que has fet pel dia dels enamorats... Veig que comences a treure la pols a aquells versos que vas escriure fa ja un temps i que en dies com aquests són un cant a l'amor, a l'estima i a la seva conseqüència: la poesia.

    Et torno a llegir després de mig any sense entrar-hi. Hi ha temps per a tot i jo he estat en altres esferes. Ara hi torno a treure el cap i sempre és un plaer llegir bells versos.

    Una abraçada Rosa.

    Grünewald

  • jaumesb | 15-02-2008 | Valoració: 10

    ,

Valoració mitja: 9.2

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: