Moments robats

Un relat de: brideshead

Entre pensament i pensament,
li robo un moment a la memòria.

M'allibero de veus,
no tinc records,
no sento cap por,
no enyoro res.

Recupero l'ànima verge,
el cor blanc,
sense lligams ni consciència,
reneixo,
començo el camí.

Amb el cor d'infant,
escolto la primera paraula,
sento la primera carícia,
guardo el primer record...
sóc feliç.

A mig camí,
la innocència es difumina,
la temença pren forma,
sorgeix l'enyor...
se'm desfà el somriure.

Cara a cara, em trobo
amb una ànima negra,
amb un cor decebut,
morts de tanta fredor.

El somni s'ha acabat,
el cercle s'ha tancat,
cal començar de nou.

I refaig el camí,
incansable, entusiasta,
li torno a robar
un moment a la memòria.

Per cercar de nou
entre pensament i pensament,
el tresor de la descoberta,
amb el cor blanc,
i l'ànima verge.

Comentaris

  • Arbequina | 16-09-2007

    Bellíssim poema el que t'acabo de llegir diverses vegades.
    Certament, m'ha agradat molt. La veritat és que sempre em sorprenc de lo descriptius que poden arribar a ser els teus poemes, i me'n sorprenc perquè no és fàcil de vers en vers, de metàfora en metàfora, explicar una història. No dic que aquí ho facis, no n'expliques pas cap... però gairebé.
    A destacar, els dos versos inicials, que els he trobat una delícia, francament inspirats, i certes metàfores que has usat en força versos del poema, a part del que ens expliques al poema.

    La part negativa potser que a cops és massa descriptiu. Si, no preguntis com, però m'atrau la teva manera de descriure a les poesies, però a cops em pot semblar massa descriptiu. Bé, aquí només una mica, i en una ocasió, diria.
    Aquest vers no m'ha acabat, tampoc:

    "Cara a cara, em trobo
    amb una ànima negra,
    amb un cor decebut,
    morts de tanta fredor."

    No sé, el darrer vers no m'acaba de fer el pes.

    Per lo demès (això de posar crítica negativa és per fer més útil la pàgina de relatsencatalà.cat, on sovint s'afalaga massa), el poema m'ha semblat molt bo i molt bell. No puc críticar més sense mentir, ni afalagar més sense fer-me pesat.

    Una abraçada ben forta.

    Arbequina.

  • m'has fet esborronar![Ofensiu]
    GATBLAU | 01-11-2006 | Valoració: 8

    M'has fet esborronar! tan cert el que dius... els sentiments cauen en un cercle .. i ens fan mal, però ho tornem a intenatar una i altre vegada.

    Molt ben plasmat!

  • Moments[Ofensiu]
    Naiade | 01-11-2006

    Sempre hem de intentar aconseguir preservar el cor blanc i l'anima verge, per més vivències que tinguem, mai hem de perdre l'infant que portem dins, i caminar amb esperança.
    T'agraeixo els teus consells. Ja sé que la gramàtica em falla. Soc catalana, però vaig estudiar amb castellà. Intento anar millorant, però com tu dius espero que poc a poc amb esforç i la vostre ajuda, ho aconseguiré.
    Una abrasada ben forta.

    Naiade

  • sento el tresor de la descoberta[Ofensiu]
    jaumesb | 12-06-2006 | Valoració: 10

    d'un mateix i de l'altra
    i em fa feliç

    gràcies
    per la teva paciència

    tinc moltes ganes
    d'expressar en poesia
    el moment que sento
    però tinc molta feina
    moltes ganes d'acabar

  • la meva ànima verge[Ofensiu]
    jaumesb | 06-06-2006 | Valoració: 10

    no t'oblida
    estic molt enfeinat i amb ganes de vacances
    escriure quan pugui

  • ets un cas[Ofensiu]
    llu6na6 | 03-06-2006 | Valoració: 10

    com un cabaç!

    977 comentaris ben merescuts. Fas furor!

    Felicitats!

    gràcies per apropar-te a mi i llegir els meus "desvaris" i fer-me sentir tan ben acompanyada...M'ha agradat MOLT tenir-te tan a prop; ets una presència benefactora, i tant!

    M'agrada el teu poema, l'estructura,

    "li robo un moment a la memòria" que preciós!

    "amb el cor blanc
    i l'ànima verge"

    Deixes anar tanta llum que m'has esvaït les ombres. Com t'ho agraeixo, brisdeshead!

  • jaumesb | 19-05-2006

    salutacions
    en tinc dos a editar, però la casa va molt lenta

  • Una mirada pura al passat[Ofensiu]
    Grünewald | 16-05-2006 | Valoració: 10

    No l'havia pas llegit aquest (és que n'has fet tants...)! I m'ha agradat, l'he entès i compartit. Perquè com ja és freqüent en altres poemes meus, el món dels records funciona com una "vàlvula", com una "bombolla" on tothom pot anar a refugiar-se quan més s'escau.

    I la mirada al passat sempre és una mirada finida, d'allò que passà, quan un era més jove, "amb l'ànima verge i el cor blanc". Què facil ho fas, que planer i senzill però quina rima més melodiosa!

    Xapeau!!

    Salutacions!

  • el meu concepte [Ofensiu]
    jaumesb | 21-02-2006 | Valoració: 10

    de la virginitat
    és molt semblant
    cal estar net i pur, a punt per sentir

  • Llegint poemes com aquest...[Ofensiu]
    Ilargi betea | 12-02-2006 | Valoració: 9

    ...me n'adono de la riquesa que m'estic perdent en aquests mesos de desconnexió.
    És preciós, amb aquest toc teu que tant m'agrada. És bonica la idea de poder tornar a començar oblidant tot allò que ens ha ferit i que alhora ens ha fet més forts. Tandebó poguéssim fer-ho en la vida real!

    Nina, el Cesk m'ha dit que preguntaves per mi en un comentari i quan l'he llegit ha aparegut un gran somriure en els meus llavis. Moltíssimes gràcies per recordar-te de mi i sobretot per ser sempre tan dolça!

    Estic bé, l'únic que passa és que no tinc temps per res... la uni i la feina em tenen una mica atabalada, pero quan tingui una mica de temps lliure intentaré tornar entre vosaltres, si és que encara m'hi voleu, és clar! hahaha!

    Una abraçada i tones de màgia, així et durarà fins que torni!

  • Néixer.[Ofensiu]
    Jere Soler G | 14-12-2005 | Valoració: 10

    Néixer, com una pàgina en blanc, en absoluta llibertat interior.
    Inevitable, resulta perdre l'essencia en créixer, deixar de viure en majúscules, pendular lluny del present fins que... en un moment determinat s'arriba a la maduresa suficient per escollir el retorn a la més inicial i absoluta infantesa on la llibertat es recupera, i amb la llibertat l'essència de nou.

  • Poesia depurada[Ofensiu]
    filladelvent | 11-12-2005

    neta, lliure d'impureses, àgil i amb empemta, evocadora. És ben fàcil llegir-te, és tot un plaer pels sentits, per la memòria, perquè la teva és una poesia humana on tots ens hi podem sentir identificats i lligats.

    Et seguiré llegint,

    -Filladelvent-

  • Robar temps[Ofensiu]
    Llibre | 11-11-2005 | Valoració: 10

    I aturar-nos per gaudir del dia a dia... i sobretot de les bones amistats.

  • Llibre | 06-11-2005 | Valoració: 10

    D'entrada, dir-te que el títol el trobo molt encertat. O si més no, se'm fa atraient. És una frase, o dues paraules tot just, que criden l'atenció. Suposo que per tot el significat connotatiu que arrossega. I els primers versos continuen en aquesta mateixa línia, i reclamen a la lectora que s'aturi, que així com la poetessa roba un moment a la memòria, la lectora robi una estona al tràfec diari i s'immergeixi (o se submergeixi) en el poema.

    A poc a poc, a mesura que avancem en la lectura, contemplem el despullament de la poetessa: s'allibera de veus, de records, de pors, d'enyorances... I amb aquest alliberament arriba al cim i recupera la innocència d'antany per poder iniciar el camí un altre cop.

    I se sent infant i per tant, persona disposada de totes totes a observar el seu entorn amb una certa dosi d'ingenuïtat (ben entesa), a rememorar amb aquest nou caminar tot allò que ja ha viscut per reviure-ho de nou amb la plenitud que va sentir en el seu moment, quan era la primera vegada, quan la capacitat de sorpresa encara romania a flor de pell. I això la fa feliç.

    Però cada passa ens fa carregar una part del camí fet i a poc a poc aquesta felicitat comença a apagar-se lleument (se'm desfà el somriure).

    És en aquest punt quan s'adona que cal tornar a l'inici, cal començar de nou, amb noves forces, amb noves esperances, amb noves il·lusions... i sobretot: robant de nou un moment a la memòria. És just en aquest punt quan el cicle vital, incansable, ens atorga aquella estranya capacitat de renéixer. Com l'au Fènix, sí, que es consumeix per renéixer de les pròpies flames.

    Així mateix la poetessa canta a aquesta força que la duu a ressorgir entre la foscor del caminar. Que la duu a mantenir, malgrat tot, el cor blanc i l'ànima verge.

    Tant de bo mai no et cansis de ressorgir entre les flames!

    Un petó,

    LLIBRE

  • començar de nou[Ofensiu]
    foster | 21-10-2005

    i fer-ho sempre amb aquest entusiasme, sí!

    Potser no amb la inocència d'un nen, queda molt lluny i a més seria ilògic, però sí amb la il.lusió i les ganes de no cometre tants errors en el futur.
    La vida ens endureix (l'anima i el cor, el cos), és cert, però cal sempre reptar-la a continuar pegant-nos perquè nosaltres sabrem guanyar-la. Si més no intentar-ho. Per què? Doncs perquè tenim la força i la tossuderia de qui creu i sap que, en el fons, rere l'aparença, la Vida pot ser, és, meravellosa (amb totes les seves putades). L'únic que passa és que sovint es fa l'estreta i no es deixa estimar fàcilment (he,he).

    Senyoreta, un foster retut als seus peus.

  • començar de nou[Ofensiu]
    foster | 21-10-2005

    i fer-ho sempre amb aquest entusiasme, sí!

    Potser no amb la inocència d'un nen, queda molt lluny i a més seria ilògic, però sí amb la il.lusió i les ganes de no cometre tants errors en el futur.
    La vida ens endureix (l'anima i el cor, el cos), és cert, però cal sempre reptar-la a continuar pegant-nos perquè nosaltres sabrem guanyar-la. Si més no intentar-ho. Per què? Doncs perquè tenim la força i la tossuderia de qui creu i sap que, en el fons, rere l'aparença, la Vida pot ser, és, meravellosa (amb totes les seves putades). L'únic que passa és que sovint es fa l'estreta i no es deixa estimar fàcilment (he,he).

    Senyoreta, un foster retut als seus peus.

  • clar i bella[Ofensiu]
    Josep Casals Arbós | 18-10-2005

    Lladre de moments a la memòria...... robar no sempre és pecat. Escrius el que vols explicar de forma clara i bella.

  • Enhorabona[Ofensiu]
    Melcior | 16-10-2005

    Perqué?,
    perqué escriure així s' ho val.
    Endavant.

    Melcior.

  • quetzcoatl | 10-10-2005 | Valoració: 10

    I és que a vegades és necessari robar aquests moments, marcar punts d'inflexió: reconèixer la brutícia i treure les ganes de posar-hi remei.

    M'has recordat que un bon amic fa poc s'ha fet una neteja amb un xamàn; i jo en vull una, espero que ben aviat!
    De totes maneres, podem recapitular, robar moments a la memòria i viure les coses no com si fos l'últim dia, sinó com si fóra el primer. I quan ens contaminem, tornar a baixar per tornar a pujar. I res s'esborra: tot ens va enriquint el coneixement.

    Felicitats, m'encanta com has expressat aquesta reflexió tan vital i fresca.

    Una abraçadassa!!

    m

  • L'oblit és necessari per continuar[Ofensiu]
    T. Cargol | 08-10-2005

    Sense oblit no podriem tirar endavant i reneixer, estariem lligats al passat; això és el que em suggereix el teu poema. Felicitats!

  • M'has agradat.[Ofensiu]
    SANTANDREU3 | 07-10-2005


    Normalment no comento, perquè no trobo la manera, i aquesta és la primera vegada que he actual com un professional.

    Jo escrivia poesíes quan era jove, però ara em sento com una peça de museu.

    Però la roda de la vida, tal com l'expliques, m'ha arribat de ple.

    Et confesso que llegeixo moltes coses que em fan sentir extraterrestre...

    Felicitats.

    SANTANDREU3

  • Crec recordaràs...[Ofensiu]
    rnbonet | 07-10-2005 | Valoració: 10

    ...que llegeix poca poesia, i comentar-la, menys... Però, de tant en tant, trobe poemes esperançats, cants d'ànima madura caminant cap el futur, a partir d'un moment, d'un instant de remembrança.
    De nou, salut i rebolica, xicota!

  • un horitzó on s'uneix tot plegat...[Ofensiu]
    ROSASP | 07-10-2005

    Quants moments hauríem de robar a la vida per esdevenir nounats, per aprendre sense temences ni grans fites. Només l'instant existiria per omplir el nostre petit gran món.
    Però en cada pas que donem la memòria ens recorda que hem sentit por, vergonya, enyor, dolor, rancúnia i tot el que ens envolta ens empeny a ser estimat i valorat a qualsevol preu. La impotència i la solitud comencen a envair grans terrenys de la nostra ment, camps que es desolen de somnis...
    Aquest continu renéixer seria com extreure'n el necessari per l'aprenentatge i deixar-lo lliscar dolçament cap a dins, coses bones i dolentes que ens han ensenyat i ja formen part de nosaltres.
    Sempre podem tornar a mirar amb l'entusiasme del ulls d'infant i recórrer un nou camí amb la il·lusió de qui no sap on trobarà els tresors amagats.

    Un poema encoratjador i tendre, on el principi i el final s'uneixen per formar un cicle que es va repetint al llarg de la vida.

    Petonets bonica!

  • el cercle s´ha tancat[Ofensiu]
    asurath | 07-10-2005 | Valoració: 10


    És l´expressió de que tot te un principi i un final, i que aquest final va inexorablement unit amb el principi.

    "recupero l´ànima verge, el cor blanc,sense lligams ni consciència, RENEIXO, començo el camí".

    Oh quina exaltació d´allò que tots volem: Renaixer.
    Però hem d´asumir que hem viscut coses bones i dolentes, i "cal començar de nou".

    Aprendre del passat per tenir un futur ple de satisfacions.

    Un poema inmillorable, fantàstic, enhorabona

    Un petò,
    Asurath.

Valoració mitja: 9.77

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: