Un nou cafè?

Tot va començar mirant-se a la barra de la cafeteria, remenant un cafè simultàniament, com una coreografia contemporània, mirant-se de cua d’ull. Ella va pagar dirigint-se carrer avall. Ell la va seguir, intentant que no se n’adonés, oblidant immediatament totes les activitats programades a la seva agenda. Era massa bonica i sexy com per privilegiar les reunions anotades al calendari.

Al cap d’uns minuts de caminar per la ciutat i d’anar badant d’un aparador al següent, finalment va entrar dins d’un edifici d’oficines aturant-se davant de l’ascensor i ell, en veure-la des de l’acera, picant al tercer pis, es va amagar per no ser enxampat espiant-la.

Mentre ella pujava dins l’ascensor ell va entrar al rebedor de l’edifici i va veure que hi havia dues empreses a la tercera planta: una immobiliària i una clínica ginecològica. Va decidir provar primer buscant per internet el telèfon de la immobiliària, sabent-ne el nom i l’adreça. Va trucar des del replà de la planta baixa demanant per la Susanna.

La persona que va respondre-li li va dir que no hi havia cap Susanna. Aleshores ell va dir: “Ah! Potser no es diu Susanna, perdoni, potser ho tinc malentès, em pensava que es deia així. És una noia rossa, molt bonica, amb el cabell llarg, molt guapa...”. “Per la descripció deu ser la Marta, ara li passo, un momentet si us plau.” “Marta? Soc el noi que t’ha mirat al bar, fa uns minuts. Prenem un nou cafè i comencem la nostra historia?”