Un Nadal sense tu

Un relat de: Ainoa

Aquest Nadal no és el primer, ni serà l'últim, això tu ja ho saps, oi? prou bé que ho saps…que hi penses de tant en tant, ho recordes….?

(VEU 1)"...Miro per la finestra del tren, la nit és tancada, fa fred i fora centenars de llums de colors anuncien la vinguda d'un home vestit de vermell que portarà regals a tots els nens que hagin estat bons. Amb una mà netejo el vidre tot entelat, l'altra es presonera de dues mans dolces que l'acaronen, somric, sóc feliç… el tren fa xup, xup, i segueix..."

(VEU 2)"...El semàfor ja és de color verd, la música omple tot el cotxe, arreglo un retrovisor...i et veig creuant el carrer, la jaqueta fosca, el cabell vermellós, el caminar lleuger...no, espera no ets tu...per un moment breu m'ha semblat veure't...silenci... un motorista colpeja el vidre lateral i cridant accelera deixant tota una fumarada darrera seu, suaument el vehicle comença a avançar...."

(VEU 1)"...Una veu coneguda, però sense rostre anuncia la meva parada,és una veu d'home. agafo els paquets i miro d'ordenar-los,la bossa de la perfumeria dins aquesta i l'altre la posaré aquí..ara, ja esta, aixa no hauré de dur tantes bosses, si, a veure el bolso, les claus a les butxaques, si, hi es tot. guants, bufanda ben enroscada, miro el meu acompanyant com ell també s'abriga..."

(VEU 2)"...Ara resultarà que me descuidat l'ampolla de cava a la nevera de casa, però..com pot ser, si l'havia tret i posat dins la bossa de color vermell. desa tot en el seient del cotxe, sobre la tapisseria suau del deportiu. repasso mentalment, palpo, com si l'ampolla estigues dins de les butxaques. bé, no hi és, no hi és i les tres paraules se'm claven dins l'ànima, agafo els paquets, el cotxe esta ben tancat, doncs cap l'ascensor..."

(VEU 1)"...Fa fred, de ben segur que la pell acabarà per caurem a trossos, camino i veig el mon emmarcat a través del petit forat que em deixa el gorro i la bufanda, camino ràpid, les llums nadalenques il·luminen un camí, el de casa els avis, tos són allà, observo l'home que em subjecte per la cintura, em solta per uns moment i es frota les mans, s'ha descuidat els guants al tren, mira que t'ho he dit...."

(VEU 2)"...Truco al timbre i la porta s'obre, un aire calent em i dona de cop a la cara i un somriure d'orella a orella m'asoma sota el nas punxegut quan els nens surten al meu encontre, xisclant i rient, darrera d'ells la tieta amb un vestit tot lluent i un cabell recient tenyit,com heu crescut!el viatge força bé, no no hi havia gaire neu pel camí!, l'avia ja ha sortit al encontre, la mare em renya per no porta el cava, i el pare no aixeca la vista del periòdic, segueix llegint..."

(VEU 1)"...Obro la porta de casa i sembla que ningú se n'adona, fins que la mare surt de la cuina netejant-se les mans al delantal i cridant a tothom a taula que els nois ja ha arribat, tots es fan petons, tots somriuen..."

(VEU 2)"...Sec a la cadira, al costat dels nens i unes mans fredes em tapen els ulls, una cara morena, adornada amb rinxols negres i uns ulls verds se'm claven davant, qui ets? per un moment el cap no pensa...estiu...la platja...un cabell vermell sota uns rajos de sol...de cop i volta el crispejar del fosc em retorna..., una mala passada del món, m'observen i un gran petó ha esclatat a l'habitació, la jove seu al costat del nen més petit, i la tieta pregunta: Adrià oi que avui esta maca la Magda amb el vestit negre?, tos somriuen i miro la Magda amb calma, esta molt maca, preciosa realment..."


(VEU 1)"...Nena t'has engreixat d'ençà que estudies fora, de seguir així en Robert no et voldrà, diu el pare. per tota resposta el Robert s'atansa a mí i em fa un peto als llavis, "ella sempre estarà bonica"...ooh! ressona al menjador, agafo els coberts i començo a menjar...."

No, no em dic Magda, sóc la Nerea, que te'n recordes de mi, Adrià, que ja has oblidat? aquest Nadal no és el primer, ni serà l'últim, això tu ja ho saps, oi? prou bé que ho saps…que hi penses de tant en tant, ho recordes….?

Comentaris

  • A MIL!!![Ofensiu]
    Capdelin | 23-12-2004 | Valoració: 10

    vas a mil... estàs que "te sales"
    Ets superdetallista, precisa, enriquidora, no se t´oblida res
    ( bé, potser l´ampolla de cava només )
    sembla que tens més paraules que els altres... això no s´hi val! ets una professional
    com t´ho fas?
    molts petons... i que brindis per nosaltres, els teus amics de RC... ( no t´oblidis l´ampolla!!!)


  • Gloria, aqui tens una petita explicació[Ofensiu]
    Ainoa | 16-12-2004

    Potser si tens raó, Gloria i és una mica confús de llegir. Es tracta de dues persones que en un moment determinat comparteixen el seu camí, però amb el pas del temps cadascuna ha refet la seva vida. Ella té un nou xicot, però encara recorda l'Adrià, i ell esta amb la Magda però de tant en tant pensa en la Nerea.
    Tots ens podem reposar de l'amor, però realment arribem a oblidar?

  • intrigant[Ofensiu]
    AINOA | 15-12-2004 | Valoració: 8

    ea un relat precios, com mes llegia, mes mha intrigaba,fa de molt bon llegir, pero el final , mha descolocat una miqueta amb la magda i la nerea.
    enhorabona i segueix aixi

  • no l'he entès[Ofensiu]
    Shu Hua | 15-12-2004

    Em sembla que estic una mica ensopida, però no l'he entès. Parles de dos temps? On es veu? O simplement és la història de dues persones? Sigui com sigui, el ritme és àgil i fa de bon llegir. I com els poemes, la prosa tampoc no és obligatori que s'entengui. Ara, si et pots molestar a explicar-m'ho, t'ho agriré.
    Ainoa, gràcies pels teus comenaris i benvinguda a la web.
    Un petó i bon nadal.
    Glòria.

  • M'he confós una mica, crec[Ofensiu]

    dos personatges, dues veus (cada una correspon a un d'ells?), i la confusió d'un dels personatges entre passat i present (aix! Mira que confondre la Magada amb la Nerea... Això pot portar moooolts maldecaps, no?)
    Bona entrada a RC i, més enllà del concurs (que podríem qualificar de circumstancial), que tinguis una llarga i prolífica relació amb els lectors d'ací.
    Salutacions,

    Vicenç

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: