Un món potencialment seriós

Un relat de: Sergi Elias Bandres

Una dona caminant pel carrer pot semblar el més normal del món, avui en dia fins i tot si és una puta. Almenys en aquestes contrades. Estem acostumats al mal i aquest mal és una epidèmia que és paral.lela a la mentida que és la societat. La dona caminant pel carrer pot tenir una depressió aguda, i la puta es pot voler suïcidar. No m'agrada ser fatalista però moltes vegades ho sóc. I realista a la vegada. Jo cada dia em pregunto què hi ha darrere els rostres de la gent... i encara que quasi no he viatjat veig el món a la deriva, deixant-se guiar per la conducta criminal d'un riu que un dia s'assecarà. Jo crec que si la societat és una ombra rere una tela és perque no som capaços de ser nosaltres mateixos. Ho fem al revés. Fem tot el que ens duu pel mal camí. Ens sembla més còmode, però la majoria de les vegades el resultat no és gens encoratjador, i en certs casos és una desgràcia. Fem les coses més banals i les tornem més banals encara. Què en sabem, de la felicitat...: per molts de nosaltres és un somni! Quan ets un nen i vas a Portaventura et pots creure que t'ho passes bé, però... i les regles del joc de ser un adult? Hi ha gent que es creu que es cura el mal humiliant-se davant dels seus éssers estimats, encara que aquests no dónin res a canvi, per sentir-se menys culpable, però què en fan de la seva vida? Hi ha gent que intenta viure de l'orgull, sentint-se ( d'una manera fictícia ) per sobre de l'altra gent.
Tot són màscares d'un drama, d'una història que es fa tan eterna que oblidem les satisfaccions que ens pot donar aquest món. Ja sé que a vegades és inevitable passar-s'ho malament, però arribem a tals extrems que espanten.
Les famílies. Una unió? La gran majoria no. Et pots sentir rebutjat per la teva pròpia família i dissimular-ho tota la vida. I tota la vida pensant en estar mort... ei! ningú ens ha dit que la moral que ens ensenyen és la via per ser feliç! Ens han dit que ens l'ensenyen per comportar-nos amb els demés! És clar, llavors tots venim de l'hort. Si ens saludem pel carrer moltes vegades és per quedar bé, i a sobre simulem il.lusió. Doncs aquesta il.lusió és la desventura amb la qual ens en anem al llit a dormir. Això, o sigui, aquesta merda, és la moral, i ens l'hauríem de passar pel forro del sexe. Parlant de sexe... quantes persones en gaudeixen? Molt poques. Quantes persones fan veure que tenen una vida sexual fructuosa i interessant? Forces més. I encara no hem sortit de la moral.
Jo no dic que haguem d'anar per allà assassinant i violant a la gent, però aquesta manera de vacil.lar, si la despullem, pot resultar del més ridícul.

O potser m'he estat equivocant tota l'estona: potser la gent realment s'ho passa bé follant i cantant amb la borratxera... però això és destructiu, i que quedi ben clar que aquí no hi ha moralina, perque jo també visc en aquest món i me n'adono del que passa. Tant en mi com al meu voltant. No. Si tu et creus l'única o l'únic desgraciat del món vas ben errat. Som molts, els d'aquesta espècie. Algú es deu estar creient que estic protestant; doncs no: només vull deixar quatre coses clares que són evidents, i em baso en la moral perque, a part d'haver llegit a Nietzsche, que no cal per donar-se'n compte, jo visc en aquest món, com tots vosaltres.
Quan fem el canvi ens preocupem per la magnitud dels membres del nostre cos, i seguim així tota la vida. Al final ens fem fàstic els uns als altres de tant presumir. A veure, siguem sensats: nosaltres no podem inventar la bellesa. Si creiem que la ciència ho pot fer tot acabarem perdent l'ànima i sentirem una extranya i tímida dignitat amb aire de falsedat. Això és el que fins fa poc es deia "cursi" en certs cercles. Som les víctimes de nosaltres mateixos, i com ens agrada donar la culpa als demés...

Jo crec que si som dòcils ens hauríem de deixar portar per una actitud una mica honesta, encara que sembli que caminem torts, i seguir els discursos més romàntics ( amb tota la força que conté la paraula ) i no pensar en cridar l'atenció, més que res perquè és una arma inútil, si és que arriba a ser una arma.

Comentaris

  • Algú que pensa!!!![Ofensiu]
    Climenode | 16-08-2006 | Valoració: 9

    Ep!!! aturem-nos que aquí hi ha algú que pensa!!! Aviat els pocs que quedem que pensen i reflexionen ens exhibiran en un museu o ens plantaran com arbres al Passeig de Gracia perquè tothom ens pugui fer fotos mentres contemplen els edificis modernistes...
    Les coses sencilles són les que pasen més desapercebudes i les que més valen la pena... però avegades els humans no ens n'adonem, no en gaudim....
    M'ha agradat la teva Critica, reflexió o anada d'olla com li vulguis dir....!!!! Ep! i gràcies per la valoració al meu relat, m'ajuda molt!!!!

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de Sergi Elias Bandres

Sergi Elias Bandres

644 Relats

1839 Comentaris

488756 Lectures

Valoració de l'autor: 9.87

Biografia:
Sóc una persona força extravagant, associal i rebel, mai faig el que se m'aconsella. Si voleu un consell de part meva rebel.leu-vos contra tot. Vivim en un món artificial en extrem i sense cap tipus de solució, en vies de convertir-se en el més llefiscós excrement. Si val la pena viure, ho decideix la vida, el moment, el dia, la nit,... però ja podem anar resant per la mare natura, la mare que ens va parir.

sergieliasbandres1978@hotmail.com