Un joc divertit

Un relat de: Eric Martinez
L'havia trencat el coll... I només vaig sentir el soroll de les manilles del rellotge, que a causa d'un cop passat, xocaven contra el cristall de l'esfera... La meva mirada es mantenia fixa als homes del meu davant... Per tu serien homes, però en aquell moment, el meu cervell només podia veure obstacles... Obstacles que havia d'eliminar... Diuen que les armes són fredes, però com si es tractés del meu membre, tota l'escalfor i la calor, es trobaven just al moviment que accionava al gallet de l'arma.

Vaig avançar mirant els cossos al carrer, les mirades buides dels homes caiguts... Els seus ulls buits... Les boques silenciades... Caminava com si desfiles... I llavors... En una distracció orgullosa, ella va aparèixer rere meu.

-Baixa l'arma fill de puta...

Vaig somriure... Ella va carregar l'arma en el moment en el qual vaig girar-me... I em mirava... La seva mirada... Mare de Déu... Mai havia vist uns ulls tan foscos, i tan impotents...

-Baixa l'arma, o disparo fill de puta.

Vaig apuntar-la... Els dos ens miràvem... com si es tractés d'una pel·lícula de l'oest, en la que el gran duel, té una distància més curta.

-Adéu, inspectora.

Vaig prémer el gallet... Però no hi havia bales... Collons! Mai se m'han donat bé les mates...

Vaig somriure, i ella em va deixar inconscient d'un cop al cap.

Un parell d'hores després vaig despertar a un cotxe policial... Em portaven a la presó... I jo, només podia somriure...

-¿De què rius fill de puta?
- Tot és molt... Divertit.

Les rodes del cotxe es van punxar, i abans que els dos agents que em custodiaven, poguessin moure's, el cotxe va fer una volta de campana.

Vaig sortir de l'interior com vaig poder, en direcció al motorista que m'esperava a l'altra punta de la carretera.

Un dels policies va sortir rere meu, pistola en mà, però abans que pogués disparar, va morir per impacte de bala... Una mala... Que el motorista... El meu motorista... Havia disparat des de l'altra punta de la carretera.

Una vegada davant seu, li vaig treure el casc.

-¿Sabies que no estava carregada veritat?- Va dir la inspectora mirant-me espantada.

Un petó romàntic va silenciar la meva resposta.

Comentaris

  • comentari[Ofensiu]
    Noia Targarina | 25-03-2019 | Valoració: 8

    Un relat molt ben escrit i molt interesant , continua escribin val molt la pena llegir-te!