Cercador
La llengua i la paraula escrita
Un relat de: Rafael Pescador LozanoLa llengua i la paraula escrita representen la sublimitat de l'expressió humana en la seva màxima dimensió. Des de temps immemorials, l'ésser humà ha buscat maneres de comunicar-se. La llengua, com a eina viva, no només articula idees, sinó que també modela la nostra percepció del món, les nostres relacions i la nostra identitat.
El llenguatge parlat té una màgia pròpia. A través seu, les modulacions i tonalitats donen vida a les paraules, cosa que permet que els sentiments s'expressin amb una força que pot commoure fins i tot les fibres més íntimes del cor. Una declaració d'amor xiuxiuejada, una disculpa pronunciada amb humilitat o un riure compartit enmig d'una conversa tenen el poder de crear llaços humans profunds i duradors.
En escriure, l'ésser humà transcendeix els límits del seu moment present i deixa empremtes que poden ser llegides i compreses per generacions futures. Una carta escrita amb sinceritat i cura es converteix en un reflex íntim de l'autor. En ella, els pensaments i emocions s'estructuren i es vesteixen amb la vestidura de la llengua. Les paraules escrites tenen el poder de romandre, de ser rellegides, reflexionades i atresorades.
L'escriptura ens permet aturar-nos en el temps, triar acuradament cada paraula i transmetre amb precisió allò que sentim o pensem. Una bella redacció no és només un testimoni de la destresa lingüística, sinó també una prova de la dedicació i del respecte cap al destinatari. Una carta que expressa sentiments profunds, redactada amb sinceritat i cura, té el poder d'arribar a l'ànima de l'altre i deixa una impressió duradora.
Tant el llenguatge parlat com l'escrit són manifestacions de la nostra capacitat per connectar, compartir i transcendir. Són vehicles de la nostra humanitat, maneres d'expressar la bellesa, la complexitat i l'autenticitat del nostre ésser. Quan parlem portem el present a l'orella de l'altre; en escriure, deixem un ressò etern en el temps. Totes dues formes, en la seva esplendor, ens recorden la riquesa de ser humans i el miracle de poder expressar la nostra essència amb paraules.
Personalment, i tradicionalment, procuro mantenir l'hàbit epistolar. Tots recordem aquelles cartes que s'enviaven als éssers estimats. Els joves que en el transcurs del seu servei militar obligatori les escrivien a les seves promeses i als seus familiars. L'alegria que produïa obrir la bústia i agafar un sobre amb la carta esperada. O enviar simplement una postal durant les vacances. Això, per les noves tecnologies, s'ha perdut. Avui dia, els que més escriuen, segons vaig poder descobrir en el transcurs d'una xerrada sobre escriptura i lectura que vaig tenir l'ocasió de fer a presos del Centre Penitenciari II de Tenerife, ells són els que continuen amb aquest hàbit epistolar en tenir prohibits tenir mòbils a la presó. La seva comunicació més gran consisteix en la relació epistolar.
La meravellosa facultat que tenim per poder expressar els nostres sentiments a través de les nostres llengües i l'escriptura l'hem de seguir cultivant. Com vaig escriure abans, i m'agrada repetir; les paraules escrites tenen el poder de romandre, de ser rellegides, reflexionades i atresorades. Per això fa cinquanta anys que escric el meu diari personal, any rere any, esperant que puguin ser guardats i llegits pels meus descendents. Tots podem deixar un testimoniatge escrit de la nostra vida, perquè quan la deixem, pugui quedar escrita com un llegat més als que ens precedeixin.
Escriure és un pont cap al futur i un regal per als que encara no han arribat. El nostre llenguatge, en totes les formes, és un dels miracles més grans de la humanitat. No ho deixem esvair; seguim cultivant-ho i compartint-ho com el tresor que és.
Comentaris
-
Meravellosa reflexió[Ofensiu]Nua Dedins | 31-01-2025 | Valoració: 10
Escriure és un pont cap al futur i un regal pels que encara no han arribat. Que bé que ho dius, Rafael. En destaco aquest fragment del teu text:
"L'escriptura ens permet aturar-nos en el temps"
"Una carta que expressa sentiments profunds, redactada amb sinceritat i cura, té el poder d'arribar a l'ànima de l'altre i deixa una impressió duradora."
Gràcies per compartir el teu temps i per capturar amb aquesta destresa i bona reflexió la màgia de l'escriptura.
I gràcies per les teves paraules al meu darrer relat, "Desig d'una nova albada". Ens seguim llegint, ja t'he afegit a "preferits"! Bon divendres i bon cap de setmana!
l´Autor

74 Relats
102 Comentaris
27125 Lectures
Valoració de l'autor: 9.89
Biografia:
Nascut a 1948, de ben petit hi havia sentit una gran afecció per escriure relats i històries fantàstiques. Més endevant, la feina i altres afeccions artístiques, van apartar-me d'aquesta pràctica,malgrat que sempre que he tingut ocasió aprofito per expressar-me mitjançant la paraula escrita. Des de 1974 escric un diari personal, fidel company dels meus pensaments i testimoni de la meva memòria.Adreça electrònica:
pescador.rafael@gmail.com
Últims relats de l'autor
- La llengua i la paraula escrita
- L'Era Off On
- Hi ha Déu?
- Els misteris de l'Univers
- Julià i el seu temor: La mort. (Segona part)
- Julià i el seu temor: La mort. (Primera part)
- A la vora del mar
- Un tràgic accident, un altre vida.
- Voluntariat. Visitar persones grans solitàries
- El camí de la joventut a la maduresa
- Un “don Juan” de 90 anys
- RELAT DES D'UNA PRESÓ
- Síndrome de Stendhal i altres trastorns
- Una afortunada trobada en el parc
- Desprès de la volta al món de Marta, Pere i Josep