Cercador
8-M: Un reconeixement necessari i just
Un relat de: Rafael Pescador Lozano8-M: Un reconeixement necessari i just
Pel simple fet que tots hem nascut gràcies a una dona, que ens ha gestat en el seu ventre suportant molèsties i sofriments, ja és prou motiu per deure'ls un respecte profund i inqüestionable. La seva aportació a la vida és insubstituïble, i, tanmateix, encara avui, en ple segle XXI, persisteixen actituds de menyspreu i discriminació cap al gènere femení.
És incomprensible que, entre molts homes, continuï existint una desvaloració desmesurada cap a les dones, negant drets fonamentals i oportunitats en igualtat de condicions. Aquesta situació no és fruit de la casualitat, sinó el resultat de segles de mala educació, influències religioses i subcultures que han perpetuat la idea que la dona ha d’ocupar un segon pla, sense rellevància ni protagonisme dins l’esfera social.
El 8 de març no és només una data commemorativa, sinó una jornada de reflexió i reivindicació. És el moment de reconèixer la lluita per la igualtat, d’exigir el respecte que històricament els ha estat negat i de combatre qualsevol forma de discriminació. La societat no pot avançar mentre la meitat de la seva població continuï sent menystinguda. El respecte i la justícia no haurien de ser ideals utòpics, sinó realitats innegociables.
Pel simple fet que tots hem nascut gràcies a una dona, que ens ha gestat en el seu ventre suportant molèsties i sofriments, ja és prou motiu per deure'ls un respecte profund i inqüestionable. La seva aportació a la vida és insubstituïble, i, tanmateix, encara avui, en ple segle XXI, persisteixen actituds de menyspreu i discriminació cap al gènere femení.
És incomprensible que, entre molts homes, continuï existint una desvaloració desmesurada cap a les dones, negant drets fonamentals i oportunitats en igualtat de condicions. Aquesta situació no és fruit de la casualitat, sinó el resultat de segles de mala educació, influències religioses i subcultures que han perpetuat la idea que la dona ha d’ocupar un segon pla, sense rellevància ni protagonisme dins l’esfera social.
El 8 de març no és només una data commemorativa, sinó una jornada de reflexió i reivindicació. És el moment de reconèixer la lluita per la igualtat, d’exigir el respecte que històricament els ha estat negat i de combatre qualsevol forma de discriminació. La societat no pot avançar mentre la meitat de la seva població continuï sent menystinguda. El respecte i la justícia no haurien de ser ideals utòpics, sinó realitats innegociables.
l´Autor

75 Relats
102 Comentaris
28591 Lectures
Valoració de l'autor: 9.89
Biografia:
Nascut a 1948, de ben petit hi havia sentit una gran afecció per escriure relats i històries fantàstiques. Més endevant, la feina i altres afeccions artístiques, van apartar-me d'aquesta pràctica,malgrat que sempre que he tingut ocasió aprofito per expressar-me mitjançant la paraula escrita. Des de 1974 escric un diari personal, fidel company dels meus pensaments i testimoni de la meva memòria.Adreça electrònica:
pescador.rafael@gmail.com
Últims relats de l'autor
- 8-M: Un reconeixement necessari i just
- La llengua i la paraula escrita
- L'Era Off On
- Hi ha Déu?
- Els misteris de l'Univers
- Julià i el seu temor: La mort. (Segona part)
- Julià i el seu temor: La mort. (Primera part)
- A la vora del mar
- Un tràgic accident, un altre vida.
- Voluntariat. Visitar persones grans solitàries
- El camí de la joventut a la maduresa
- Un “don Juan” de 90 anys
- RELAT DES D'UNA PRESÓ
- Síndrome de Stendhal i altres trastorns
- Una afortunada trobada en el parc