Un cel de nit de disabte

Un relat de: ITACA

Cada tarda i cada hora es teva
En cada momement neix la felicitat inexistent
La que és possible si tu i jo desitjem viure junts.
Nits amb fragancies noves
Inspiren les ments dels
Poetes enamorats que enlluernen aquesta nit.
Rialles joves i emocionades
Criden sense por que t'estimo.
Homenatja aquesta nit amb el teu somriure
No li donis l'esquena a les portes de la màgia
Doncs és això màgia
Que em fara plorar
Per el simple fet
Que em demostres lo que es l'amistad.
Durant uns dies móns encara no descoberts
Et dedicaran nits plenes d'encant
Cels blaus orgullosos de ser d'on són.
Orgullosa estic jo de saber que ara que miro
El cel d'aquesta nit de disabte
L'observes com jo
I sense ser aquell cel estrellat tan desitjat
No desitjo res mes que no sigui que l'observis amb mi.


Comentaris

  • Que macu![Ofensiu]
    Sareta_16 | 30-04-2005 | Valoració: 10

    En Frans estarà molt orgullós i content de tenir-te Clara, com jo ho estic!^^ Aquest poema és un clam a la vostra amistad tan gran... ;)
    Tot i q el de Somriu princesa es millor.. juasSs!:P Ole ole, mu macu!
    Que la teva inspiració mai s'acabi nena...

l´Autor

Foto de perfil de ITACA

ITACA

122 Relats

334 Comentaris

142004 Lectures

Valoració de l'autor: 9.65

Biografia:


Itaca, petita Itaca

que lliures els camins

amb la sensibilitat

a frec de pell.

Que et corprenen instants

i et solquen la teva ànima

ja que ets tota emoció

i la teva veu clama

ajut per a comprendre

el patiment i el dolor

que et deixen amb la solitud

en el camí.

Aprendràs a viure

i et desitjo des del blau

que aquesta sensibilitat

que portes amarada al cor

no la perdis per res

durant la teva caminada.

Que no et posis cuirasses

que acceptis el patiment

com a llisó

sense repartir cap culpa

i esbrinar des de tu

a on t'equivocares.

Un dia potser ens separarem

del lloc on ara

tenim espai comú:

Et quedarà el poema

que et guarirà els instants

on no comprenguis res,

et portarà al moment

i et recordarà fidelment

quan d'aquell en sortires.

Això és el que he pretès

transformar els mots

en un record

perquè els dies de maror

i de temporal

trobis recer a una illa

que has assumit de nom.

(Josep Bonnín segura) gràcies.