Cercador
Un cel de nit de disabte
Un relat de: ITACACada tarda i cada hora es teva
En cada momement neix la felicitat inexistent
La que és possible si tu i jo desitjem viure junts.
Nits amb fragancies noves
Inspiren les ments dels
Poetes enamorats que enlluernen aquesta nit.
Rialles joves i emocionades
Criden sense por que t'estimo.
Homenatja aquesta nit amb el teu somriure
No li donis l'esquena a les portes de la màgia
Doncs és això màgia
Que em fara plorar
Per el simple fet
Que em demostres lo que es l'amistad.
Durant uns dies móns encara no descoberts
Et dedicaran nits plenes d'encant
Cels blaus orgullosos de ser d'on són.
Orgullosa estic jo de saber que ara que miro
El cel d'aquesta nit de disabte
L'observes com jo
I sense ser aquell cel estrellat tan desitjat
No desitjo res mes que no sigui que l'observis amb mi.
Comentaris
-
Que macu![Ofensiu]Sareta_16 | 30-04-2005 | Valoració: 10
En Frans estarà molt orgullós i content de tenir-te Clara, com jo ho estic!^^ Aquest poema és un clam a la vostra amistad tan gran... ;)
Tot i q el de Somriu princesa es millor.. juasSs!:P Ole ole, mu macu!
Que la teva inspiració mai s'acabi nena...
l´Autor
122 Relats
334 Comentaris
142004 Lectures
Valoració de l'autor: 9.65
Biografia:
Itaca, petita Itaca
que lliures els camins
amb la sensibilitat
a frec de pell.
Que et corprenen instants
i et solquen la teva ànima
ja que ets tota emoció
i la teva veu clama
ajut per a comprendre
el patiment i el dolor
que et deixen amb la solitud
en el camí.
Aprendràs a viure
i et desitjo des del blau
que aquesta sensibilitat
que portes amarada al cor
no la perdis per res
durant la teva caminada.
Que no et posis cuirasses
que acceptis el patiment
com a llisó
sense repartir cap culpa
i esbrinar des de tu
a on t'equivocares.
Un dia potser ens separarem
del lloc on ara
tenim espai comú:
Et quedarà el poema
que et guarirà els instants
on no comprenguis res,
et portarà al moment
i et recordarà fidelment
quan d'aquell en sortires.
Això és el que he pretès
transformar els mots
en un record
perquè els dies de maror
i de temporal
trobis recer a una illa
que has assumit de nom.
(Josep Bonnín segura) gràcies.
Últims relats de l'autor
- Tardes
- Agafa'm la mà
- Ells t'han condemnat
- Dibuixarem un camí de llibertat, nosaltres, les dones.
- Estirada sobre el món
- Amistat trencada
- A ella
- La vida es bella
- Histories d'amor
- Buscant el teu somriure
- A l'Asturiana més maca
- Tu envoltat pel món
- Avui les coses canviaran
- Tu escoltem però no em fagis cas
- Dues copes besant-se en la matinada