Twitteritzat-Facebookejat

Un relat de: Societat Anònima
PSICÒLEG: Endavant, si us plau. Segui, segui.
ELL: Hola, bon dia.
PSICÒLEG: Perdoni, vostè es diu?
ELL: @bernat_com
PSICÒLEG: Perdó però… no ho entenc.
ELL: El meu nick és @bernat_com
PSICÒLEG: Bé… doncs… quin nom més estrany. Però… què puc fer per vostè?
ELL: Doncs… tinc un problema. I és molt greu.
PSICÒLEG: Un problema? I quin és el problema?
ELL: Error not found.
PSICÒLEG: Perdó?
ELL: Error not found. Vull dir… no sé la causa. O, millor dit, no sé com es pot solucionar. El fet és que sóc #community_manager.
PSICÒLEG: Sóc conscient que puc semblar una mica estúpid però és que no l’entenc.
ELL: #community_manager. Expert en xarxes socials. Twitter, Facebook, LinkedIn, Tuenti…
PSICÒLEG: Uf… doncs em sembla que no li puc ajudar perquè l’ordinador i jo no som molt amics.
ELL: Comparteixo foto mental d’aquest moment.
PSICÒLEG: Això deu ser una broma, oi? On és la càmera oculta?
ELL: LOL. No, no és cap #broma. El meu hashtgag, vull dir, problema és que em passo tantes hores enganxat a les xarxes que he canviat la manera de parlar.
PSICÒLEG: I per aquest motiu no l’entenc? Haver-m’ho dit abans!
ELL: aj, aj, aj. :-))
PSICÒLEG: aj, aj, aj? Què se suposa que és això? S’està ofegant?
ELL: No, és la meva manera de #riure. :-))))
PSICÒLEG: I què he de fer jo?
ELL: No ho sé… xo tic molt angoixat! De fet, començo a tenir problemes sexuals.
PSICÒLEG: Sexuals?
ELL: Pateixo molts problemes de connexió si intento lligar. I tinc el router que m’explota. ;-)
PSICÒLEG: Doncs en lligar sí que no li puc ajudar. Perquè… què fa exactament quan es troba davant d’una noia que li agrada?
ELL: Li envio una petició d’amistat.
PSICÒLEG: I elles què fan?
ELL: No m’entenen. Bé, de fet, em bloquegen com a usuari quan les etiqueto en una foto mental d’elles despullades.
PSICÒLEG: I si alguna vegada… ja m’entén… acaba en el llit amb alguna noia… què diu vostè?
ELL: M’agrada.
PSICÒLEG: M’agrada? Això és del Facebook, oi?
ELL: Sí, xo he de confessar que trobo a faltar el #botó de no m’agrada perquè he estat amb alguna trending topic que…
PSICÒLEG: Doncs, no sé quin tractament podria fer. Suposo que abstenir-se d’entrar en qualsevol xarxa és impossible pel seu treball.
ELL: He pensat en actualitzar el meu estat però no sé com fer-ho. En realitat, no sé q em passa pel cap. I mira q tuitejo la meva angoixa amb tothom xo mai em retuitegen. No sé de què em serveixen tants seguidors.
PSICÒLEG: Potser necessita canviar el seu perfil.
ELL: El meu perfil? Bona idea! I què em suggereix?
PSICÒLEG: Pot crear un perfil fals i criticar a tothom.
ELL: Convertir-me en un troll? No, això mai. No suporto la gent que s’amaga darrera l’anonimat per enganyar.
PSICÒLEG: Bé… de fet… no sóc #psicòleg.
ELL: O_O

Comentaris

  • Genial![Ofensiu]
    just one breath | 10-12-2011 | Valoració: 10

    Molt molt bo! La realitat, que en aquest relat ens planta cara. No se'm faria extrany que aquesta conversa d'aquí un temps pogués ser real. I sobretot, el toc d'humor que no falti!

    M'ha agradat molt, enhorabona!




    Justonebreath.

  • he he[Ofensiu]
    Maria Freixas Alió | 03-12-2011 | Valoració: 10

    boníssim!!
    la veritat ens estem deixant emportar per una riuada prou perillosa, basem cada cop més el nostre comportament i sentiment envers les xarxes socials aquestes..aspectes relacionals líquids...i a voltes estúpids.....
    abraçades!

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: