Tu ets jo...

I et somio i et resomio. Entre les parpelles de la nit et creo, et manipulo i t'estimo. Com plastilina entre les meves mans vas agafant forma.
I et beso, et llepo i m'alimento. Necessito la teva dolçor per mirar la llum de la vida. Ets la gota de mel que dóna color als dies de la meva trista existència.

No et vull veure néixer, no vull palpar-te físicament, només vull posseir-te i entrar dins de cada una de les teves cèl·lules i formar part de Tu, com Tu ets jo.

Et somio i t'allargues, creixes i voles. Sures per sobre els problemes i t'adoro recolzada sobre els meus peus màrtirs de buscar-te. Crec en Tu, sí, perquè jo t'he somiat i Tu ets jo.

Et tinc dins meu i no necessito res més per respirar; Tu ho fas per mi. Mentre jo resto immòbil sobre els teus desitjos, i els meus, Tu et mous per mi. Ja no em cal viure, Tu ho fas per mi, sí, perquè Tu ets jo, i jo t'he creat.

Les carns s'obren emergint-ne la sang, el riu per on transcórrer la teva vida. Necessites la llibertat, jo t'he quedat petita. Necessites mirar la vida des de la teva mirada i no de la meva entelada visió.

La deessa que havia estat s'ha evaporat enfront la foguera del teu poder. Sóc la teva súbdita.

Tu ets jo perquè Tu vas manar-me que et donés forma i jo he caigut en el pecat, intentant-te manipular, inventat la creació. Però Tu ets el creador i jo la Creació. L'egocentrisme va canviar els papers.

Jo no vull ser jo, perquè Tu no ets jo, sinó que jo sóc una banal imitació de Tu.
Les meves carns s'han obert davant teu per deixar-te observar la vida, i Tu simplement jugues amb la meva fluida mort.

Sec, la dolçor petrificada ets. I jo molla de les meves llàgrimes t'imploro compassió, perquè Tu eres jo! Però la igualtat s'ha trencat.

Tu ets, jo era.