Cercador
Tres culleres i Tres cafès
Un relat de: Joan G. Pons- Compartir:
Des de la finestra de casa veig el carrer i unes taules d'un bar.
A vegades trec el cap i miro el carrer i la gent. No tinc balcó ni terrassa.
Un dia, a la tarda, tres parelles assegudes al voltant de la taula del bar. El cambrer va portar sis cafès amb llet, i em va cridà l'atenció diferents formes de prendre, beure el cafè amb llet.
Les noies, tot xerrant, lentament abocar el sucre a la tassa i tot remenant amb suavitat, continuaven conversant.
M'ha enganxat l'atenció, el ritual del remenar lent i com de tant en tant, de les noies. La cullera plena de cafè amb llet l'assaborien a la boca. Tot un ritual de lentitud, tranquil·litat. Paladejar i Conversar.
També l'atenció ha anat cap als nois. Ja no tenien cafè ni llet. D'un cop ja s'ho havien begut... ignoro si havien tingut temps de barrejar el sucre.
Dos testimonis de ritme i convivència. Dos dels nois, silenciosos i sense cafè amb llet. L'altre, s'enganxava, de tant en tant, a la conversa animada de les noies.
I m'arribava a la finestra.... una lentitud afavoridora de la conversa i una acceleració portadora de silenci.
Comentaris
-
Es ben curiós...[Ofensiu]Nyanga | 27-08-2009
com és pot veure el món a través de la finestra, les coses que hi podem veure, i les conclusions que hi traiem!
M'ha agradat llegir-te, i t'haig de tornar a donar les gràcies. No només per regalar-nos les teves històries que sempre, sempre aconsegueixen arrencar-me un somriure, sinó també per les estones que passes llegint i comentant els meus minsos relats/poemes.
Gràcies Joan! -
Cafès...[Ofensiu]onatge | 08-08-2009 | Valoració: 10
Un relat interessant sobre el comportament humà. M'ha fet pensar com m'hagués pres jo el cafè. Cafè sol, curt però amb cos, sense sucre, assaborint-lo a poc a poc... Sense pressa però sense pausa. Destesto el cafè fred...
Gràcies per les seves paraules. I pel que fa a "xerrar" té el meu correu electronic a la meva petita finestra.
Salut i cafè.
onatge -
SORPRESA I AFALAGADA...[Ofensiu]Ayla | 24-07-2009 | Valoració: 10
Sorpresa al llegir un relat tan ben descrit d'un fet tan habitual com és prendre un cafè. M'ha agradat molt.
Afalagada pel seu comentari i valoració del meu relat. Li agraeixo sincerament els minuts que m'ha dedicat.
Una abraçada. -
autòmates[Ofensiu]Avet_blau | 12-07-2009 | Valoració: 10
un ritual que pot esdevenir un tic,
o un glopada sense assaborir,
o una petita festa per gaudir.
tant se val, poden ser homes o dones,
un cigarret, un cafe, o una conversa,
poden esdevenir actes sense vida,
automates sense sensibilitat,
que nomes passen.... per la vida.
Avet
-
Seguint el comentari del Sergi, jo afegiria...[Ofensiu]- | 07-07-2009 | Valoració: 10
...i impetuosos, i impulsius, i impacients.
A què ve, remenar la tasseta, parlar, donar-hi voltes...?
El cafè... d'un glop! I ja està!
Com en tot... Homes! (Tot i que les dones, també tenim algun que altre rampell... jeje)
Sempre tan observador, Joan.
-
Còmodes i reals, nerviosos i falsos[Ofensiu]Bonhomia | 07-07-2009 | Valoració: 10
El que has descrit en aquest relat ho trobo molt natural. Les noies solen ser més còmodes i reals a l'hora de relacionar-se. D'aquí en trec la seva manera de prendre el cafè. Per la seva part, els nois solen ser més nerviosos i falsos. D'aquí la seva pressa.
Sergi
Valoració mitja: 10