Transició

Un relat de: Eric Martinez
M'he posat davant del mirall més d'una vegada, i el reflex, sempre m'ha aclucat l'ull.

Com a l'entrada d'una fira, la meva persona es va difuminar entre els éssers intel·lectuals que componien aquell espai. Tots parlaven entre ells, com si es coneguessin de tota la vida, no obstant això, la relació que hi havia entre ells, tenia com a motor, els vincles de traspàs informatiu de terceres persones que no es trobaven a la sala.

Tots orgullosos de les seves feines... Feines que només un conjunt de persones havien valorat... A les que només un conjunt de persones, havien prestat atenció, per després oblidar-ho tot...

Una noia em somreia des de l'altra punta de la sala, la coneixia... Les meves orelles havien sentit parlar d'ella... i els meus ulls havien llegit la seva obra... "Transició" El títol, era molt bo, al igual que la trama i el conflicte, de la mateixa manera que ho era el seu cos... Va mirar-me i tot seguit va somriure, just en el moment en què es dirigia a la sala paral·lela...

Vaig creuar aquella sala plena d'escriptors, de vides buides, d'èmfasis de poder i control...

Ella em mirava des del cantó de la sala paral·lela, des del moment en què vaig entrar, vaig sentir els seus ulls sobre el meu ésser...

Quan vaig arribar a la seva alçada, un petó va silenciar la meva paraula...

-La transició ha començat...

I ens vam besar.
Els nostres petons i carícies, van desencadenar en una expressió física i sexual, on ella portava el control sobre mi, i jo només era un espectador obedient, que formava part del meta-teatre modern.

En acabar, vaig sentir sobre el meu pit, una pressió sufocant, produïda per dos embalums que m'havien aparegut del no-res, mentre un penis erecte sortia de dintre meu...

Aquells ulls, aquells llavis, aquella boca, aquella cara que tenia davant meu... Era només un reflex... Un reflex del meu rostre que em somreia, que m'aclucava l'ull... Era jo... Però jo... No era jo... Jo havia canviat... I ella... Ella era el reflex... El meu reflex... i jo... Era el seu...

Es va aixecar ajustant-se el penis als pantalons, mentre que jo em col·locava la falda...

Es va dirigir cap a la porta, mentre jo em mirava al meu nou ésser, el meu nou cos, la meva nova vida...

Va girar el cap per última vegada cap a la meva posició... I en un somriure va dir...

-Bona nit, noia.

Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer