TOTÒ

La Prudència (Totò) pels amics, els pares continuen amb els seus tretze, no han baixat del burro i la Totò per a ells sempre serà la Prudència. Potser, a causa d’això, el nom de pila que podia condicionar-la, a vegades és prudent, i en d’altres és arrauxada.
Fa temps que s’independitzà; ara té trenta anys, és infermera i viu sola. Just ahir, li va dir pel seu nom, el dels amics -Totò- i va somriure. No sap pas d’on ho ha tret, però, li va agradar, la cadència, sobretot. Per tal de no pensar-hi, se n’anà al cine. No vol pas enamoriscar-se; amb un company de feina, no. Ja ho diu el refrany, un pèl groller...
Tot i el propòsit d’esbargir-se, s’ha despertat amb el cap emboirat, ves a saber quina mena de somnis haurà tingut. S’alça del llit i ensopega amb les sabates; fa acció d’apartar-les i té un ensurt: les sabates no són seves! Ara, sí que s’espavila de cop! D’on han sortit aquelles sabates vermelles de taló alt? Recorre l’apartament, busca quelcom que li doni alguna pista.. res de res.
Tot esmorzant, repassa el que va fer en acabar de l’hospital. Se n’anà al cine, segur; volia distreure’s i ho aconseguí. Havia tornat directament a casa i així acabà el dia.
Va al vestidor, no havia guardat la roba que duia ahir; jaqueta groga de llana, mai s’hagués posat sabates vermelles...no eren seves! Hi va donar voltes tot el matí; l’única possibilitat lògica que hi veia era un canvi en el cine. Ella n’havia sortit uns minuts abans.
A la tarda, encara hi pensava i, pensat i fet, es posà un abric i tornà al cine. Va asseure’s a les butaques del vestíbul en un lloc visible. Era la sessió de les sis. Sense èxit. I, a l’altra ... Prengué una copa a la barra, tot balancejant les cames; per nerviosisme o per fer-les paleses, amb les sabates vermelles, per suposat. Si la usuària habitual tenia la mateixa pensada, faria el mateix que ella, preguntar, esperar i guaitar. Res de res.
Se’n anava, avorrida i decebuda, quan sentí el Totó cadenciós