Tota la vida junts

Avui t'has llevat d'hora i fa estona que voltes. Has anat a fer la, prevista, cua a l'ambulatori per una analítica i després, havent fet temps prenent un cafè amb llet per eixorivir-te una mica, n'has fet una altra d'imprevista per entrar al supermercat, que han obert cinc minuts tard. Fet i fet tornaves a ser a casa cap a les deu i, encara sense esmorzar com déu mana, ha sonat el telèfon.
Bon dia, has dit al despenjar. Hola Ramon, t'ha dit una veu de dona que no et sonava gens, amb una seguretat que t'ha fet dubtar de si te'n dius o no tu que et dius Pau. S'equivoca senyora, contestes, no ets gaire d'entretenir-te al telèfon tret que hagis de fer alguna reclamació, i penses que t'esvairàs ben aviat si no menges una mica. Au va, Ramon!, diu, encara més segura que abans, com si et digués no em prenguis el pèl noi! Esteu tots bé?, continua i el seu to manefla et fa somriure que no t'agrada enfadar-te i no paga la pena. Ella està convençuda que ets un altre i tu que no ho ets. Endevines que no podràs fer-la canviar d'idea i, sense dir res més, penges pensant que no tardaràs ni trenta segons a tornar a sentir el telèfon. Però no torna a sonar, potser ara ha marcat bé i està fotent la bronca, per haver-li penjat als nassos, al que sí que és el Ramon.
Esmorzes de seguida, que encara no les tens totes que no hi torni, i avui se't farà tard per poc que badis. Si t'animes et carregaràs de paciència per tornar a reclamar, a la companyia de telèfons, la devolució de l'import que et van cobrar per duplicat; pensaves que ho havies aclarit el primer dia que hi vas trucar, després de barallar-te amb el seu contestador d'atenció -quin eufemisme- al client quatre vegades. Mentrestant t'entretens amb el mòbil, hi mires el diari, tafaneges el face, escrius un whats. Tot sovint penses que no saps perquè conserves el fix, si et toquen gaire la pera encara et canviaràs de companyia i te'l trauràs. Ara, aquesta idea t'ha fet sentir una mica de pena, coi!, que porteu tota la vida junts!