Tot

i en 3 etapes: Passat, present i futur.

La vida és massa complexa com per descriure-la exactament i amb tot detall. Cada persona té una vida completament diferent de la resta, tot i que sovint dues vides puguin semblar molt similars...

Aquestes 10 paraules del teu relat podrien definir el TOT de la vida. Una ràpida i breu pinzellada pels nostres dies però que defineix prou bé el que podria ser la vida de cadascú. Perquè és quan no aprofunditzem i no entrem en detalls que podem globalitzar.

I així és com crec que has descrit la vida, amb un TOT, què en descriu els trets principals.

[ Merci per tots els teus comentaris! La veritat és que sempre fan il·lusió, i a més que alguns dels que em comentes no tenien cap coment, i sempre va bé tenir una valoració per part d'una altra persona. Gràcies! ]

Ens llegim! que vagi bé!

Gemm@

el futur és frustració, desengany abans de la mort?
No ho vull creure, no ho vull mirar! no ho vull sentir!
El pitjor invent de l'home és el temps... genocida de la vida.

calen poques paraules per definir l'essència mateixa de la vida.... Passat-inocència, Present-esperança, Futur-frustració (????) .... Jo crec que no sempre el Futur ha de ser desengany ni frustració..... És evident que quan un arriba a l'última part de la seva vida, haurà acumulat experiències de tota mena, bones, dolentes, potser desenganys i frustracions també..... però jo vull pensar que també és possible arribar-hi ple d'amor, de satisfaccions, sentint-se en pau amb un mateix... i després la mort... això sí que és inevitable...
Un poema una mica desesperançat... breu i alhora colpidor.
Bé, Jordi, ja que et vaig fer el comentari "dues cadiretes", i el de la cinquantena, m'ha fet il·lusió fer-te també el de les tres xifres màgiques... Un petonet!

el final l'he trobat una mica pessimista...la paraula "mort" sona molt contundent, encara que potser era això el que volies, no? De totes maneres m'ha agradat molt el poema, perquè en poques paraules has dit un munt de coses. Has triat bé els mots per dir-ho "tot".
Felicitats, doncs!
Una abraçada i gràcies pels teus comentaris!
AtzaVaRa

Futur...mort. Però hi ha el present que és l'únic que tenim i que cal aprofitar, CARPE DIEM. El passat forma part de nosaltres i només podem acceptar-lo i conviure amb ell quan al recordar-lo ja no ens fa mal.
M'agrada el teu poema perquè va directe al cap i al cor: substantius clars i concrets, sensacions, sentiments diferents marcats pel temps. TOT, quina por aquesta paraula! tot és el que de vegades creiem que tenim però no és així, és de mica en mica i a poc a poc que ens trobem a nosaltres mateixos i que assaborim bocins d'aquest TOT.
Ara...vida.
Una abraçada,
ARIADNA


PD. M'agraden molt els comentaris que fas dels meus relats. Estic pensant en "l'altra metamorfosi".